Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
Campionat del Món d’Ala Delta
Esports aeris
Competició internacional d’ala delta disputat cada dos anys.
Organitzat per la Federació Aeronàutica Internacional, la primera edició tingué lloc a Àustria l’any 1976 La desena edició es disputà a Àger el 1995 Guanyà el txec Thomás Suchánek
Campionat d’Europa de Futbol Sala
Futbol sala
Competició internacional de futbol sala disputada cada dos anys.
Organitzat per la Unió Europea de Futsal UEFS, la primera edició tingué lloc a Madrid l’any 1989 Entre la primera edició i el 1998 fou organitzat per la Federació Internacional de Futbol Sala FIFUSA La setena edició es disputà a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners, entre el 28 de novembre i el 3 de desembre de 2006 Hi participaren deu seleccions nacionals Rússia es proclamà campiona en vèncer Catalunya per 3-1 a la final
Campionat d’Europa de Beisbol
Partit jugat durant el Campionat d’Europa de Beisbol del 2007
Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol
Beisbol
Competició internacional de beisbol disputada habitualment cada dos anys.
Organitzat per la Confederació Europea de Beisbol, la primera edició tingué lloc a Anvers Bèlgica el 1954 La segona edició es disputà a Barcelona l’any 1955 Els partits es jugaren a l’estadi municipal de Montjuïc i la selecció espanyola resultà vencedora per primera i única vegada a la seva història L’any de la novena edició, el 1960, i la catorzena, el 1975, s’organitzaren de nou a l’estadi de Montjuïc Holanda i Itàlia aconseguiren el títol respectivament La vintena edició, el 1987, i la trentena, el 2007, també s’organitzaren a Catalunya, en el primer cas a Sant Boi de Llobregat i Barcelona…
Campionat d’Europa d’Ala Delta
Esports aeris
Competició europea d’ala delta disputada cada dos anys.
Organitzada per la Federació Aeronàutica Internacional, la dissetena edició se celebrà a Àger al juliol del 2010 Guanyà l’austríac Gerolf Heinrichs L’estiu anterior, també a Àger, es disputà l’Open d’ala delta com a prèvia del Campionat d’Europa
armadura
Música
Conjunt d’alteracions ordenades que es col·loquen al principi de cada pentagrama, immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, i que indiquen les notes principals de la peça.
L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes que determinen el sistema…
catxola
Transports
Cada una de les dues peces corbades que, col·locades a cada costat del pal, serveixen de suport als baus de les cofes.
cronologia
Geologia
Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes entre fases.
Hom pot distingir una cronologia relativa , basada en l’ordre de sedimentació dels estrats o de successió dels fenòmens, i una cronologia absoluta , basada en la determinació dels anys que han passat des que s’esdevingué un fenomen concret És basada en l’estudi dels fòssils característics o bé en les tècniques de datació Per al quaternari hom empra mètodes de les varves, la dendrocronologia i les platges i terrasses
disseny en quadrat llatí
Medicina
Disseny experimental utilitzat en assaigs clínics creuats en què els participants se sotmeten a més de dues intervencions, consistent a representar en una taula n × n cada intervenció amb una lletra de l’alfabet, de manera que cada lletra aparegui una sola vegada a cada fila i a cada columna.
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
escriptura alfabètica
Escriptura i paleografia
Sistema d’escriptura en què cada signe representa un so.