Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els versos La fuga…
Falsterbo 3
Música
Grup de música folk format l’any 1967 per Eduard Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet.
El nom del grup prové del d’un poblet del sud de Suècia, on Boix visqué un temps El 1968 s’integraren al Grup de Folk , i enregistraren un disc EP amb versions en català de dos temes populars nord-americans, Tota la tristor i El cucut , una cançó de Tom Paxton, És molt tard , i el tema popular gallec cantat en aquesta llengua Por a mar abaixo vai El novembre del 1968 assoliren el primer gran èxit amb la cançó Ai adéu, cara bonica , inclosa dins el seu segon EP L’any 1969 Montserrat Domènech substituí Joan Boix, i després del retorn d’aquest del servei militar, el 1971, fou…
coronach
Música
A Escòcia, lament funerari en gaèlic cantat especialment per les dones des del segle XVI fins al principi del XIX.
Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…
Joan Andreu i Moragas
Cinematografia
Director i operador.
Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…
òpera
Una escena de La Flauta Màgica, de Mozart, en una producció de l'òpera de Zuric (1986)
© Fototeca.cat
Música
Drama per a ésser representat amb el text cantat (llibret), acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…
epístola
Cristianisme
Text del Nou Testament (generalment, d’alguna de les Epístoles) que, en la missa, és llegit o cantat abans de l’evangeli.
Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Inicià la formació musical a set anys quan entrà a formar part de l’Escolania de Santa Maria del Mar Deu anys més tard ingressà a l’Orfeó Català, on fou deixeble de Lluís Millet i del qual fou diverses vegades solista El 1921 interpretà la part d’evangelista en les primeres audicions a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, al Palau de la Música Catalana S’especialitzà en la interpretació d’oratori, lied —sempre cantat en català— i repertori simfònic, com la simfonia núm 9, Coral , de L van Beethoven, que interpretà el 1936 al Gran Teatre del Liceu amb l’…
,
Plácido Domingo

Plácido Domingo
© La Opera / Robert Millard
Música
Tenor i director d’orquestra.
Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina