Resultats de la cerca
Es mostren 2285 resultats
arxius catedralicis dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que inclouen els fons de les quinze catedrals del domini territorial de parla catalana.
Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
Museu Diocesà d’Oriola
Museu
Museu fundat pel bisbat d’Oriola el 1939 per tal de reunir en lloc segur els objectes de culte que hom ja no utilitzava.
És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942 De les seves colleccions destaca l’orfebreria, la marededeu del Capítol i un crucifix romànic Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al collegi dominicà d’Oriola
monestir de Bescaran

Vista del campanar de Sant Martí de Bescaran (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir episcopal ( Sant Martí de Bescaran
), situat vora el poble de Bescaran (Alt Urgell), entremig de les terrasses de conreadís, al cementiri.
En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia
Antoni Plana
Economia
Història
Política
Tractadista politicoeconòmic.
Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Mateu Terres
Disseny i arts gràfiques
Il·luminador de llibres.
Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381
Diego de Ortiz de Zúñiga
Literatura catalana
Escriptor.
Membre del capítol de la catedral de Sevilla i historiador d’aquesta ciutat, escriví Discurso genealógico de los Ortizes de Sevilla 1670 i Anales eclesiásticos y seculares de la ciudad de Sevilla 1677, història d’aquesta ciutat del 1246 al 1671 Donà nom a l’estil plateresc en qualificar els treballs de decoració de la Capilla de los Reyes de la catedral de Sevilla de '' fantasías platerescas '
Sanç d’Ull
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb.
Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb
bisbat de Basilea
Geografia històrica
Història
Bisbat
Cristianisme
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, que s’estenia pel Jura fins més enllà del Rin.
En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina