Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
fons
Superfície interior d’un recipient, d’una cavitat.
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…
Xerostomia
Patologia humana
És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel…
coana
Anatomia animal
Orifici posterior de la cavitat nasal que presenten els tetràpodes i que posa en comunicació aquella cavitat amb la bucal.
Apareix en els crosopterigis
estomatologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures: dents, llengua, llavis, maxil·lars, músculs, glàndules salivals, etc.
Ha ampliat el camp de l’odontologia fins a abastar tota la cavitat bucal i els teixits veïns L’any 1972 fou inaugurada a Barcelona la primera escola d’estomatologia dels Països Catalans
Anders Adolf Retzius
Anatomista suec.
Fou professor a Lund i Estocolm Ideà el concepte d’índex cefàlic o cranià a fi de poder classificar les races descriví el gangli ciliar i la cavitat peritoneal que duu el seu nom
autotransfusió
Medicina
Mètode per a retornar la sang extravasada a la circulació.
La sang vessada a la cavitat peritoneal, sobretot en casos de ruptura d’un embaràs ectòpic o de la melsa, és recollida durant la intervenció quirúrgica i transfosa immediatament a la circulació general del pacient