Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Vicent Genovès i Amorós
Historiografia catalana
Historiador.
Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual,…
Doris Salcedo
Escultura
Escultora colombiana.
Estudià belles arts a la Universidad Jorge Tadeo Lozano de Bogotà, i a la Universitat de Nova York 1984 Ha estat becada per la Fundació Guggenheim i Penny McCall La seva obra gira entorn del greu problema de la violència a Colòmbia i del clima social i polític d’aquest país Sovint utilitza mobles en les seves escultures, dels quals n'elimina la seva naturalesa familiar i hi afegeix un aire de malestar i horror La seva obra ha estat exposada, entre d’altres, a la Galería Camargo Vilaça de São Paulo, al Museu d’Art Modern MoMA de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Centre Pompidou de…
Ramon Soldevila i Tomasa
Història
Polític i advocat.
El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a subgovernador, càrrec…
Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II
Biblioteca pública amb seu a Roma.
Fou iniciada 1876 amb les biblioteques de 69 cases religioses romanes, suprimides el 1873, i la biblioteca del Collegio Romano Disposava des del primer moment de manuscrits molt valuosos, com els del fons Sessoriano, el fons dels jesuïtes del Gesù, el dels franciscans, el del monestir de Farfa, etc Més tard li fou concedit el dret d’imprimir Des del 1886 publica el Bolletino delle opere moderne straniere acquistate dalle biblioteche pubbliche governative italiane El Centro Nazionale di Informazioni Bibliografiche 1931, dependent de la biblioteca, té cura de la catalogació dels…
Caterina Biscari
Física
Física italiana.
Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…
Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales
Partit polític
Associació política fundada a Madrid al novembre de 1975 procedent d’una societat d’estudis del mateix nom.
Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector partidari de…
Marià Fonts i Fortuny
Literatura catalana
Poeta i periodista.
Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’“Eco del Centro de Lectura de Reus” 1859-60 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Té dues poesies a Los ↑ trobadors nous 1858 Guanyà diversos accèssits 1859, 1860 i 1863 i la viola d’or 1860 als Jocs Florals de Barcelona i publicà poemes a “Lo Gai Saber”, al Calendari Català i a la premsa de Reus Fou socifundador i membre…
Joan Noguera i Sala
Història
Polític.
Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de tots els…
Arturo Ruiz Rodríguez
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador andalús.
Deixeble d’A Arribas, es doctorà a la Universitat de Granada 1978 i és catedràtic de prehistòria de la Universitat de Jaén 1991 La seva activitat científica s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment amb relació a les formes d’organització social Ha dirigit treballs de prospecció a les comarques de l’alt Guadalquivir i és responsable de les excavacions al santuari d’ El Pajarillo i al poblat de la Plaza de Armas de Puente Tablas Actualment és director del Centro Andaluz de Arqueología Ibérica de la Universitat de Jaén Entre les seves publicacions cal destacar Los…
Joan Cardells i Aleman
Escultura
Pintura
Artista plàstic.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el premi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina