Resultats de la cerca

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com F…

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i José de Torres…

Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors Molt valorat…

Organista de la collegiata de Tremp el 1767, al juny d’aquest mateix any obtingué la plaça d’organista de la catedral de Lleida com a successor de Maurici Espona, i s’ordenà de prevere a la seu lleidatana El 1770 fou escollit organista de la catedral de Pamplona i el 1786 ocupà el càrrec d’organista de la catedral d’Oviedo, que exercí durant vint-i-cinc anys Tingué amistat amb Gaspar Melchor María de Jovellanos Juntament amb Juan Páez, mestre de capella d’Oviedo, compongué el drama musical Premio a la sabiduría , que s’estrenà el 13 de maig de 1798 en homenatge a Jovellanos amb motiu del seu…

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila…

Organista de la catedral de València des del febrer del 1762 fins a la seva mort, i no fins el 1772, com ha estat dit Abans fou mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó També era catedràtic de cant pla al seminari valencià Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la collecció Classiques Espagnols du Piano París, 1925, però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates mi menor i fa major, on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries El seu estil recorda Haydn A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha un villancico al…

Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum

Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, laVilaJoiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori…