Resultats de la cerca

Cronològicament coincideix amb el moviment modernista, però mantingué una actitud força independent respecte a qualsevol tendència Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística Escriví Flor del fango 1895, Ibis 1899 i La demencia de Job 1915, entre moltes altres obres

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916

Líric postromàntic, les seves poesies, la majoria de les quals són d’inspiració popular, manifesten pessimisme i solitud Horas 1893, Cardos y lirios 1905, Cesta de lotos, Manojo de zarzas i Fronda lírica 1908, Gotas de ajenjo 1911 i Oro y ébano 1943

Considerat com un dels lírics més importants del seu país, publicà Tergiversaciones 1925, Libro de signos 1930, Prosas de Gaspar 1937, Antología poética 1942, Fárrago 1954, etc, les quals palesen influències simbolistes, modernistes, avantguardistes i de poesia popular

Deixeble d’Andrés Bello, publicà unes Notas de la gramática de Bello 1886 Les seves primeres obres, Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano i Gramática latina 1867, mostren ja el gran aprofundiment en l’anàlisi psicologicogramatical que el caracteritzà El Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana 1888-93, obra monumental que deixà inacabada, registra l’evolució del castellà

Ocupa tota l’àrea andina, des del nord de Colòmbia fins al sud de Xile

El grup de Contadora Mèxic, Colòmbia, Panamà i Veneçuela adopta una declaració per a la pau a l’Amèrica Central

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…

Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…

Format a Barcelona Escola Massana, hi feu exposicions individuals 1946, 1951, 1955 i participà en els Salons d’Octubre 1949, 1950 Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953 El 1955 s’establí a Colòmbia on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial 1961 o Los Felipe IV 1965, d’intenció crítica Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i angoixant…