Resultats de la cerca
Es mostren 1012 resultats
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Massot al-Fulei
Música
Joglar moro valencià.
Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"
Matança en un institut de Colorado, als Estats Units
Eric Harris i Dylan Klebold, dos nois de 17 i 18 anys respectivament, disparen a discreció contra els seus companys d’institut a Littleton, a la perifèria de Denver Colorado, i causen la mort de 13 nois i noies abans de suïcidar-se en veure’s acorralats pels agents de l’FBI Els agressors, que també havien collocat 30 bombes a l’institut, pertanyien a un grup conegut com “la Màfia de les Gavardines”, que feia ostentació de símbols nazis La matança es produeix l’endemà de l’aniversari del naixement de Hitler i de l’atemptat d’Oklahoma City del 1995
Joaquín Agüero Agüero
Història
Polític cubà.
D’idees liberals i independentista, realitzà importants reformes a les seves propietats escoles gratuïtes a Guáimaro, alliberament dels esclaus, etc Fou el president de la Sociedad Liberadora de Camagüey, en contacte amb els exiliats cubans als EUA, dedicada a la difusió de la idea independentista el grup, ràpidament descobert, optà per llançar-se a l’acció armada 4 de juliol de 1851, però no obtingué bons resultats El 22 de juliol, Agüero fou fet presoner a Punta de Ganado, i el 12 d’agost, afusellat juntament amb els seus companys JF Betancourt, F Zayas i M Benavides
Antoni Llinars i Maçanet
Cristianisme
Missioner franciscà.
Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier…
José María Torrijos
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb 50 homes…
Bloc Republicà Autonomista
Història
Organització política catalana fundada a Barcelona el 1915 per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar, Àngel Samblancat, David Ferrer i altres elements d’esquerra contraris a l’aliança amb els radicals d’Alejandro Lerroux.
En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista Es presentà a les eleccions generals d’abril del 1916 en coalició amb un candidat isolat, el doctor Jaume Queraltó Les eleccions donaren la majoria a la Lliga Regionalista i les minories al partit radical de Lerroux No reeixí tampoc en les eleccions provincials del 1917 En collaboració amb la Joventut Republicana de Lleida, dirigida per Humbert Torres i Lluís Companys, i altres membres de l’antiga Unió Federal Nacionalista Republicana,…
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Jaume Oliveres i Brossa
Cristianisme
Excursionisme
Excursionista i sacerdot.
Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina