Resultats de la cerca

Creat per Pius XII el 1950 a escala internacional Caritas Internationalis , opera com una confederació d’organitzacions de beneficència sota la protecció o el reconeixement de les Esglésies de cada país L’any 2012 reunia 165 membres, cadascun dels quals depèn de la respectiva conferència episcopal , la qual delega els bisbes perquè n'assumeixin la direcció a les diòcesis respectives Internacionalment és dividida en set regions Àfrica, Àsia, Europa, Llatinoamèrica i el Carib, l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Amèrica del Nord i Oceania L’òrgan de govern és l’Assemblea General, que es reuneix…

Es definia com a ecologista, pacifista, llibertari, nacionalista i partidari d’una democràcia de base Impulsà la creació d’un partit ecologista estatal i s’integrà en la federació Los Verdes, però poc després del I Congrés de la federació celebrat a Cardedeu el 1985 se’n donà de baixa en desacord amb el model organitzatiu del nou partit El 1986 signà amb aquesta federació el Pacte de l’Ebre, que establia que Los Verdes no actuarien en l’òrbita catalana, ni AV-MEC a la resta de l’Estat En les eleccions legislatives de 1986 obtingué 22839 vots Però el 1987 AV-MEC considerà que el pacte havia…

Constituït per un altiplà, dominat pel massís de Säntis 2 502 m, té una economia basada en la ramaderia, les indústries que en deriven i el turisme El cantó fou incorporat a la Confederació Helvètica el 1513, però fou dividit per tal de separar les regions que havien acceptat la reforma protestant Ausser-Rhoden i les que romanien catòliques Inner-Rhoden La població és de parla alemanya

És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja

Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes

És membre de la comissió tècnica del Collegi Nacional d’Anotadors de la Federació Espanyola de Beisbol i Softbol També és membre de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol, i president del Comitè d’Anotadors d’aquesta federació Fou anotador internacional per la Federació Internacional de Beisbol IBAF i la Confederació Europea de Beisbol CEF Ha estat tècnic del Club Beisbol Hèrcules de l’Hospitalet

Es formà a les categories inferiorsde l’Hoquei Club Rubí Cent Patins, equip dela Lliga Elit Conquerí quatre Lligues Catalanes, dues Copes del Rei 2006, 2009 i la Copa Confederació 2009 El 2010 fitxà unes quantes setmanes pel Suffolk Sting, equip de la divisió Platinium dels Estats Units, on jugà la competició NARCH Fou internacional tant amb la selecció espanyola com amb la catalana

Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia