Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Mala oclusió dentària
La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada perquè els…
Xantoma
Patologia humana
El xantoma és una lesió plana o elevada, de color groguenc, deguda a una acumulació de cèllules greixoses en el derma És possible que es presenti una lesió aïllada, però sovint són nombroses El trastorn sol ésser degut a una alteració del metabolisme dels greixos, que genera una elevació dels nivells sanguinis de lípids i llur dipòsit posterior en les cèllules de la pell També pot ésser degut a un trastorn localitzat del metabolisme dels lípids, sense que es modifiquin els nivells sanguinis L’alteració dels greixos pot ésser deguda a causes diverses, a les quals corresponen diversos tipus de…
micrognàtia
Patologia humana
Petitesa anormal del maxil·lar inferior, congènita o adquirida, produïda per un traumatisme obstètric o a conseqüència d’una inflamació temporomaxil·lar en la infància.
trilogia de Fallot
Patologia humana
Cardiopatia congènita molt rara constituïda per una estenosi de l’artèria pulmonar, per una hipertròfia del ventricle dret i per una comunicació interauricular.
síndrome d’Albright
Patologia humana
Malaltia congènita que comporta displàsia òssia fibrosa generalment poliostòtica, pigmentació de la pell amb zones melàniques disperses i pubertat precoç en les noies.
És un trastorn poc freqüent, d’etiologia encara no prou coneguda, però segurament associada a anomalies del sistema hipotamohipofisari
el·liptòcit
Patologia humana
Eritròcit de forma el·líptica, que es troba en l’el·liptocitosi hereditària, malaltia congènita causada per un defecte en la membrana de l’eritròcit.
Habitualment no dóna símptomes, però pot provocar en un 10% dels casos una anèmia hemolítica d’evolució crònica
hipotiroïdisme infantil
Patologia humana
Hipotiroïdisme causat per una absència congènita de glàndula tiroide (atireosi), per defectes congènits en la síntesi d’hormona o per manca endèmica de iode.
Determina retard mental i del creixement nanisme hipotiroïdeu trastorns de la dentició pell gruixuda, freda, groguenca i arrugada la boca roman entreoberta, amb la llengua grossa i prominent, els llavis gruixuts i la salivació constant la cara és ampla, el nas curt, el front arrugat i les mans i els peus estan inflats El nen es mostra apàtic i menja malament Pel seu aspecte general, hom l’anomena també cretinisme Si el procés es manifesta en nens més grans —habitualment per causa d’una tiroïditis— els trastorns són més lleus
transposició dels grans vasos
Patologia humana
Malaltia congènita del cor en la qual l’artèria aorta s’origina en el ventricle dret i el tronc pulmonar en el ventricle esquerre.
dacriocistitis
Patologia humana
Inflamació del sac lacrimal deguda a una obstrucció, congènita o no, del conducte nasolacrimal; produeix l’estancament de les llàgrimes i la infecció consegüent.
dolor
A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…