El xantoma és una lesió plana o elevada, de color groguenc, deguda a una acumulació de cèl·lules greixoses en el derma. És possible que es presenti una lesió aïllada, però sovint són nombroses.
El trastorn sol ésser degut a una alteració del metabolisme dels greixos, que genera una elevació dels nivells sanguinis de lípids i llur dipòsit posterior en les cèl·lules de la pell. També pot ésser degut a un trastorn localitzat del metabolisme dels lípids, sense que es modifiquin els nivells sanguinis. L’alteració dels greixos pot ésser deguda a causes diverses, a les quals corresponen diversos tipus de xantomes.
El tipus de xantoma més habitual és el xantelasma palpebral, que consisteix en una lesió plana o poc elevada, d’una tonalitat semblant a la mantega i de vores ben delimitades. Es localitza a les parpelles, sobretot a l’angle interior de les parpelles superiors. Sol afectar persones de 40 anys a 50. D’altra banda, es pot tractar d’una alteració aïllada o bé es pot presentar en el curs d’un trastorn dels greixos de la sang, com la dislipèmia tipus II o la hipercolesterolèmia familiar.
El xantoma pla disseminat és una malaltia caracteritzada per l’aparició de lesions planes de color groguenc, que tendeixen a augmentar de mida i formar grans plaques localitzades al tronc i les extremitats. Hom no en coneix la causa, però es presenten sovint en persones que pateixen malalties canceroses de les cèl·lules sanguínies, com ara el limfoma o el mieloma.
Els xantomes papulosos o xantomes eruptius són pàpules petites, d’un color groguenc carbassa, que apareixen de sobte, en forma de brots. Habitualment, es presenten nombroses pàpules, que se solen agrupar i conflueixen entre si. Es localitzen especialment a les natges, el tronc, la cara posterior dels braços i la cara anterior de les cames. Els xantomes papulosos són deguts a trastorns dels greixos de la sang, sobretot la dislipèmia tipus I o la hiperquilomicronèmia, i de vegades la dislipèmia tipus IV o la hipertrigliceridèmia endògena. Aquestes alteracions poden ésser degudes a una afecció congènita o una malaltia general, com ara la diabetis.
Els xantomes tuberosos són tumoracions dures, ben delimitades i prominents, d’un color groguenc carbassa, que se solen localitzar en la cara anterior de les cames i la posterior dels braços, especialment als colzes i els genolls. Habitualment, tenen entre 5 mm i 25 de diàmetre, però de vegades són molt més grans. D’altra banda, solen ésser causats per una alteració dels greixos de la sang, gairebé sempre per la dislipèmia tipus II o la hipercolesterolèmia familiar, un trastorn hereditari.
Hom estableix la diagnosi dels xantomes per l’aspecte de les lesions. Per diagnosticar-ne la causa, se solen efectuar anàlisis de sang, i de vegades d’altres proves complementàries.
El tractament dels xantomes es basa en el fet de solucionar l’alteració que els origina, quan aquesta és desconeguda. Quan són deguts a una alteració dels greixos, cal habitualment que hom segueixi una dieta especial que disminueixi la quantitat de greixos o hidrats de carboni, segons el tipus de malaltia de què es tracti. Igualment, pot caldre l’administració de medicaments hipolipemiants, que redueixen els nivells sanguinis dels greixos.
Hom pot destruir els xantomes petits cauteritzant-los amb corrent elèctric o substàncies que els dissolen, com l’àcid tricloroacètic, aplicades sobre les lesions. Si són molt grossos, es poden extirpar quirúrgicament.