Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
León Febres-Cordero Rivadeneyra
Política
Polític equatorià.
Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional…
Convent de la Mercè, abans Sant Martí (Perpinyà)
Art romànic
Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller…
Giulia Grisi
Música
Soprano italiana.
Es formà musicalment a Bolonya amb Giacomelli i a Milà amb MA Marliani La seva germana i el seu oncle foren també cantants Debutà a Bolonya el 1828, com a soprano de Zelmira , de G Rossini El 1829 cantà a la Scala, i fou en aquests moments que rebé classes de G Pasta El paper d’Adalgisa de Norma fou escrit expressament per a ella El 1832 abandonà Itàlia, i debutà a París gràcies a l’ajut de Rossini, que dirigia llavors el Théâtre Italien Romangué a la capital francesa fins el 1846 Fou una de les sopranos més admirades del seu temps V Bellini deia que cantava i actuava com un àngel -a banda de…
Severí Boeci
Música
Filòsof i escriptor romà.
Vida Nasqué en el si d’una família culta i acomodada, fet que li permeté rebre una formació molt sòlida en arts liberals i estudiar els autors grecs El 510 esdevingué cònsol i el 522 es convertí en conseller de l’emperador Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat i executat Entre els seus nombrosos escrits, que inclouen obres didàctiques, tractats de lògica i de teologia, destaca De consolatione philosophiae Com a bon continuador de la tradició grega, Boeci s’ocupà també de les arts liberals que anomenà el quadrivium l’aritmètica, la música, la geometria i l’astronomia D’aquests…
Marie Fredriksson
Música
Cantant sueca.
Després d’estudiar música formà un grup de punk que aconseguí un ressò discret El 1984 començà una carrera de solista que li donà un cert renom a Suècia amb l’àlbum Het vind ‘Aire calent’, 1984 El 1986, amb el lletrista, compositor i guitarrista Per Gessle fundà el duo Roxette, amb el qual enregistrà un primer disc, Pearls of Passion , el mateix any El duo aconseguí projecció mundial amb l’àlbum Look Sharp 1989, especialment amb la cançó Look , al qual seguiren Joyride 1992, Tourism 1992, Crash Boom Bang 1994, Have a Nice Day 1999, Room Service 2001, Charm School 2011, Travelling 2012 i Good…
consort
Música
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets.
Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R…
opera buffa
Música
Tipus d'opéra-comique sorgit a l’entorn del 1700 entre els autors de l’Escola Napolitana.
N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i representada com a peça…
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu

Camp de futbol de l'Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu
Futbol
Club de futbol de Manlleu.
Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys…
Oldenburg
Història
Antic estat alemany.
Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina