Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Constanci II
Història
Emperador romà (337-361).
Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360
Joana d’Àustria
Història
Princesa de Portugal, filla petita de l’emperador Carles V.
El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…
Berenguer d’Erill
Cristianisme
Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…
Josep Maria Armangué Feliu

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Constructor i pilot automobilístic.
Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…
Negre
Escultura
Família d’escultors rossellonesos dels s. XVII i XVIII.
Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule de Santa…
Lluís Joan del Milà i de Borja
Cristianisme
Cardenal (1456).
Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana
Sant Salvador de Vilalta (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de Ponts, senyor de…
Ermengol III d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1038-66).
Fill i hereu d’ Ermengol II , hagué de lluitar contra els sobirans sarraïns de Lleida i de Saragossa, els quals, després de la conquesta definitiva d’Àger el 1050, obligà a pagar-li paries Estretament aliat amb el seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona, del qual el 1050 rebé en feu la plaça de Cubells, li calgué també fer cara a les pretensions del turbulent comte de Cerdanya Ramon Guifré I Casat amb Sança, filla de Ramir I d’Aragó, intervingué brillantment en el setge i la conquesta de Barbastre 1064, i trobà la mort en el contraatac sarraí a aquesta ciutat 1066, la defensa de la qual li…
Manuel Bretón de los Herreros
Literatura
Escriptor castellà.
El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la Gaceta 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista però…
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina