Resultats de la cerca

Format al Club Esportiu Granollers, com a juvenil aconseguí el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana i el subcampionat d’Europa amb la selecció espanyola La temporada 1963-64 debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona En l’àmbit de la pesca s’especialitzà en la modalitat de pesca simulada i obtingué 31 medalles, 6 d’or, en Campionats d’Espanya Participà en nou Campionats d’Europa i vuit Campionats del Món El 2017 fou campió del món de veterans Fou president de la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1968-80 És cosí del també futbolista  Josep…

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi Lluità contra els perses A la mort dels seus germans Constantí II 340 i Constant 350, hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi Conquerí després Itàlia 352 i les Gàllies 353 Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle 353 i de Milà 355 Morí a Cilícia 361 quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàllies 360

Senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa Fill de Sendred de Gurb Els historiadors islàmics li donen el títol de comte , però devia ésser només vescomte o, en tot cas, veguer de Borrell II, pels seus castells fronterers Era conseller íntim del seu cosí Borrell, que el 971 l’envià d’ambaixador al califa de Còrdova al-Haqan II, juntament amb legats del vescomte de Barcelona, Guitart, per tal de refermar les paus signades el 966 i oferir-li esclaus i presents com a mostra de vassallatge per part del comte Retornà a Barcelona carregat de regals i amb un missatge d’amistat del califa per al comte…

Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de Ponts, senyor de…

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule de Santa…

Fill i hereu d’ Ermengol II , hagué de lluitar contra els sobirans sarraïns de Lleida i de Saragossa, els quals, després de la conquesta definitiva d’Àger el 1050, obligà a pagar-li paries Estretament aliat amb el seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona, del qual el 1050 rebé en feu la plaça de Cubells, li calgué també fer cara a les pretensions del turbulent comte de Cerdanya Ramon Guifré I Casat amb Sança, filla de Ramir I d’Aragó, intervingué brillantment en el setge i la conquesta de Barbastre 1064, i trobà la mort en el contraatac sarraí a aquesta ciutat 1066, la defensa de la qual li…

Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…

Començà tocant el piano, però el seu cosí, el bluesman Lightnin’ Hopkins, el feu decantar per la guitarra, amb la qual aconseguí un so molt particular Dotat d’una gran tècnica, usava la mà dreta per a puntejar les cordes i iniciava els temes en to menor, amb poques notes i amb un registre alt que aguantava per generar una gran tensió, i tocava la guitarra caminant entre el públic Tot i això, no fou conegut fins el 1962, amb l’aparició del tema Frosty Els anys setanta el blues decaigué als Estats Units, però Collins en protagonitzà una nova revifada els anys vuitanta Fou guanyador d’un premi…