Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Vinton Cerf
Electrònica i informàtica
Matemàtic i informàtic nord-americà.
El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Fira del Llibre de Frankfurt

Exposició històrica de la indústria editorial catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007
© Institut Ramon Llull / Nicola Meske
Fira dedicada al sector del llibre celebrada anualment al mes d’octubre a la ciutat alemanya de Frankfurt del Main des del 1949.
Té l’origen més remot en la fira medieval que se celebrava a la mateixa ciutat fins el s XVII, i que posteriorment passà a Leipzig fins que, després de la Segona Guerra Mundial, passà novament a Frankfurt El seu abast és internacional i és la primera en el seu gènere A més d’un centre expositor de les novetats de la indústria i del catàleg de les editorials que hi prenen part, és un dels mercats més importants en l’adquisició de drets per a traduccions i altres tipus de transaccions Parallelament, hi tenen lloc un gran nombre d’exposicions, fòrums i colloquis literaris i culturals en general…
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Vicente Risco
Literatura
Escriptor gallec.
En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de Galicia 1930,…
Josep Toutain i Vila
Disseny i arts gràfiques
Editor, guionista i dibuixant de còmics
.
Publicà la seva primera historieta als setze anys, però des del 1953 centrà la seva activitat en l’edició Aquest any fundà l’agència editorial Selecciones Ilustradas, que representava publicacions estrangeres a l’estat espanyol, per a les quals realitzava encàrrecs amb un equip de dibuixants propi a partir de guions prèviament assignats El 1956 deixà de dibuixar i a finals dels anys seixanta fou l’introductor de l’anomenat còmic d’autor per a adults El 1973 creà l’editorial Toutain-Editor, amb la qual dissenyà diverses publicacions de creació pròpia, especialment Creepy i 1984 , adaptacions…
Llorenç Barber i Colomer
Música
Compositor, instrumentista i activista musical.
Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i…
,
Christian Albert Theodor Billroth
Metge alemany, professor de cirurgia de les universitats de Zuric (1859) i Viena (1867); és considerat un dels creadors de la cirurgia moderna.
Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg
Charles Mingus
Música
Contrabaixista, compositor i líder de banda nord-americà.
Estudià violoncel i trombó, però aviat s’inicià en el contrabaix De molt jove compongué alguns temes, com ara What Love 1939, que no gravà fins els anys seixanta Passà de manera breu per les formacions de Barney Bigard, Lionel Hampton i Louis Armstrong Començà a ser conegut quan formà part del trio de Red Norvo els anys 1950-51 Després es traslladà a Nova York, on treballà amb Bud Powell, Duke Ellington i Charlie Parker Alhora fundà la discogràfica Debut Més tard organitzà el Jazz Workshop, concebut com a laboratori d’experimentació collectiva, on, amb diverses formacions i fent força ús de…
Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona
Cinematografia
Centre d’ensenyament d’audiovisuals creat al desembre del 1970 per l’Ajuntament de Barcelona sota la denominació d’Escola Municipal de Formació Professional en Mitjans Audiovisuals, dependent de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
Fou el primer centre d’Espanya a formular una pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina