Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Rià i Sirac
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, al sector occidental de l’anomenada cubeta de Prada.
A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…
Roland Petit

Roland Petit
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí francès.
Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie 1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…
,
miquelet

Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent de Catalunya…
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de…
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant fins que hom…
Xavier Darias i Payà
Música
Compositor i teòric valencià.
Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "…
origenisme
Cristianisme
Corrent doctrinal propi dels seguidors d’Orígenes i sorgit entorn del seu pensament.
Orígenes declarà repetidament voler ésser un fill fidel i incondicional de l’Església, però el seu pensament, creador i personalíssim, així com tingué grans admiradors i imitadors Atanasi, Dídim, els tres Capadocis, Evagri, Hilari, Ambròs, etc, fou pretext per a vives i complicades polèmiques així Metodi d’Olimp, Pere d’Alexandria, Epifani de Salamina, Jeroni, Teòfil d’Alexandria i altres mogueren una polèmica contra Orígenes, basada, la major part de les vegades, en falses interpretacions o en frases preses isoladament o enunciades només hipotèticament per ell preexistència de l’ànima,…
Windisch-Graetz
Llinatge noble, originari del comtat bavarès de Wolfratshausen, els membres del qual immigraren com a ministerials dels comtes d’Andechs a llur propietat austríaca de Windisch-Graetz.
El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz 1218, i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia 1251, el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz mort el 1339, que era administrador a Estíria Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz mort el 1591, foren creats barons del Sacre Imperi 1551…
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…
Junta d’Armament i Defensa
Nom de cadascun dels organismes auxiliars creats el 1836 pel capità general Espoz y Mina a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Eren formades per militars, funcionaris, comerciants, etc, i s’ocuparen de mantenir l’ordre públic i d’aplegar recursos per a lluitar contra els carlins La de Barcelona intervingué en la reobertura i el funcionament de la seca de Barcelona moneda catalana Foren suprimides pel govern al principi de l’any 1837 Durant la Insurrecció Centralista de Barcelona, l’any 1843, fou constituïda a Gràcia una nova Junta d’Armament i Defensa per a collaborar al setge de la ciutat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina