Resultats de la cerca

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut pels àlies de Carlos o el Xacal , el terrorista veneçolà que a les dècades dels anys setanta i vuitanta va dur a terme alguns dels atemptats més sagnants del segle XX, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de París Carlos està acusat de la mort de dues persones en l’atac amb una granada de mà en un establiment de la capital francesa el 1974 És la tercera condemna perpètua després de les del 1997 i el 2011, dictades també per tribunals francesos En total, s’estima que en els atemptats que va planejar i dur a terme van morir més de mil…

Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al  Partido Social Democrata  PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de…

Estudià al Royal College of Music abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i en acabar el conflicte continuà els estudis amb J Ireland Durant les primeres dècades del segle XX, la seva música estigué marcada per la influència de F Delius i J Ireland, i treballà en peces petites i de caràcter líric Three Piano Pieces , 1919 De la seva obra cal destacar l' String Trio 1931, que establí el seu estil i el situà entre els principals compositors del moment Amb la Symphony in G minor 1934-37, començà una sèrie d’obres de més envergadura que demostren l’altra cara de la seva…

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia altres…

El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues …

El 1946 començà a competir amb el Club Ciclista Provençalenc, i assolí el títol de campió de Catalunya, el Trofeu Uches i el subcampionat d’Espanya de principiants, entre d’altres Del 1951 al 1958 fou corredor professional dels equips Peña Nicky’s, Follis-Dunlop, Mobylette i Ignis Destaquen els seus triomfs al Gran Premi Catalunya 1952, al Trofeu Masferrer 1958 i al Gran Premi de Martorell 1959 El 1954 formà part de la selecció espanyola que participà en la Vuelta a Colòmbia L’any 1958 abandonà el ciclisme després d’una greu lesió que patí mentre disputava el Giro d’Itàlia Posteriorment, fou…

Fou campió de Catalunya de resistència amb motos de 250 cc 1932, 1933 i subcampió de la Volta a Catalunya 1934 Fou un assidu participant en curses de velocitat i rallis a les dècades de 1940 i 1950, on participà com a conductor i com a copilot Guanyà la primera Cursa de Turismes al Circuit de Montjuïc en la categoria 1100 cc 1946 i participà en el Ralli de Montecarlo 1949, on aconseguí la desena posició El 1950 fou segon al Ralli dels Alps com a copilot de Salvador Fàbregas Competí majoritàriament amb Fiat, i posteriorment Porsche, amb el qual guanyà la cursa de velocitat al…

Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…