Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
Jean Baptiste Théodon
Escultura
Escultor francès.
Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly
Josef Navrátil
Pintura
Pintor txec.
Conreà el retrat —tingué de clientela la burgesia i la noblesa txeca—, la pintura de gènere i la decoració mural Diferí dels seus contemporanis romàntics per l’estil, que evita l’anècdota i avança ja el realisme, del qual fou l’introductor al seu país
Leòcares
Escultura
Escultor atenès.
Hom creu que collaborà en la decoració del mausoleu d’Halicarnàs i que féu una imatge d’Ares per al temple d’aquesta ciutat A Olímpia, treballà en les escultures del Filippéion i executà els retrats criselefantins de Filip II, d’Alexandre i d’altres
Sant Andreu de Llorona (Bassegoda)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, en la qual hi ha la porta d’entrada J M Melció Sant Andreu de Llorona o Sant Andreu de Lliurona és l’església d’un petit agrupament que, fins a la seva annexió al municipi d’Albanyà, de l’Alt Empordà, fou el centre real del municipi i encara ara n’és el nucli més vital Es troba a 766 m d’altitud, als vessants meridionals de la serra de Llorona, la qual es forma en la conjuminació entre el contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda amb el contrafort nord-oriental de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG744826 Per…
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
bàtik

Bàtik sobre cotó amb un elefant, una planta i un ocell, original de l’artista Henry, estampat en el seu obrador de Kalalpitiya-Paysala (Sri Lanka)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès
Francesc Pla i Vila
Pintura
Teatre
Pintor escenògraf.
Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma
Pierino del Vaga
Pintura
Nom amb què és conegut Pietro Buonaccorsi, pintor italià.
Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa
Ulisse Stacchini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Les seves obres principals són totes a Milà l’edifici de correus, la seu del Banco di Roma i, sobretot, el gran edifici de l’estació del ferrocarril 1913-31, amb una façana que presenta una gran decoració, d’acord amb el gust futurista de l’autor
apoteosi
Art
Tipus de representació artística d’arrel clàssica, freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina