Resultats de la cerca
Es mostren 3002 resultats
bàtik

Bàtik sobre cotó amb un elefant, una planta i un ocell, original de l’artista Henry, estampat en el seu obrador de Kalalpitiya-Paysala (Sri Lanka)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès
Ulisse Stacchini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Les seves obres principals són totes a Milà l’edifici de correus, la seu del Banco di Roma i, sobretot, el gran edifici de l’estació del ferrocarril 1913-31, amb una façana que presenta una gran decoració, d’acord amb el gust futurista de l’autor
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial, Santa Maria de les Grades, és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner 1527, una mica mutilat Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena…
rococó
rococó Capsa d’or amb plafons de nacre gravat amb incrustacions d’or
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…
Carles Salas i Vilaseca
L’Assumpció de la Mare de Déu, relleu de Carles Salas i Vilaseca a la basílica del Pilar de Saragossa (1760-69)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les seves millors…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
porpra de Cassi
Química
Matèria colorant consistent en una mescla d’or col·loidal i òxid d’estany (II) en proporcions variables.
És present en forma de pólvores marrons insolubles en l’aigua i solubles en l’amoníac Hom l’obté per reacció de solucions de clorurs d’estany II i IV És emprada en la decoració de porcellanes i esmalts i en la manufactura de vidre de color vermell
ornament
Música
Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical
Hans Witten
Pintura
Pintor alemany, descobert modernament en documents, a qui hom atribueix les obres signades H.W., que anteriorment eren tingudes com d’un artista anònim.
Del 1501 al 1508 treballà a Chemnitz, en la decoració de l’església de Palau, i el 1512 era a Annaberg decorant la porta principal de l’església dedicada a santa Anna Hom li atribueix també la trona de la catedral de Freiberg i el Retaule de Borna 1512
Josef Václav Myslbek
Escultura
Escultor txec.
Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina