Resultats de la cerca

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Publicada pel Circuit de Catalunya, nasqué com a butlletí intern dels oficials de pista Posteriorment es fusionà amb un altre butlletí del Circuit i es convertí en una revista illustrada sobre Fórmula 1 i moto GP És dirigida per Jordi Mateu Té una periodicitat quadrimestral amb irregularitats, depenent de les exigències del calendari esportiu que determina el Circuit de Catalunya

Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837

El primer dia de competició tenen lloc els 100 m tanques, el salt d’alçada, el llançament de pes i els 200 m llisos El segon dia es disputen el salt de llargada, el llançament de javelina i els 800 m En funció de la marca assolida en cada prova, l’atleta rep uns punts, la suma dels quals determina la classificació final

Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents

Pot ésser parcial o total Aquest darrer tipus, anomenat també panhipopituïtarisme o síndrome de Simmonds-Sheehan s’origina per un infart de la hipòfisi, generalment associat a una hemorràgia greu durant el part En l’infant, l’hipopituïtarisme determina l’anomenat nanisme hipofisiari , caracteritzat per una talla curta, però amb unes proporcions corporals normals Les manifestacions clíniques de l’hipopituïtarisme fan referència als dèficits hormonals correspondents

En una ona simple determina el to o altura musical, i en una de complexa la combinació de tons simples produeix el perfil o timbre de la resultant L’oïda humana copsa normalment una gamma de freqüències que va dels 15 cicles als 20 000 cicles per segon per sota i per sobre d’aquests valors hi ha, respectivament, els infrasons i els ultrasons

Habitualment és conseqüència de l’oclusió arterioescleròtica de les coronàries Clínicament es pot manifestar com una insuficiència ventricular esquerra asma cardíaca, edema agut de pulmó o cardíaca total, com una angina de pit seguida o no d’infart de miocardi, com trastorns del ritme cardíac blocatge incomplet, total i de branca, extrasístoles, o com una arrítmia completa o bé només determina alteracions a l’electrocardiograma, clínicament asimptomàtiques

L’equip de bord determina la posició relativa de l’aeronau respecte del radiofar emplaçament sobre un sistema de radis virtuals radials que parteixen del radiofar, sense indicació de llunyania la intersecció de dos radials obtinguts de dues estacions VOR, o la combinació d’un radial i una informació DMEP donen la posició absoluta de l’aeronau És el sistema més emprat en navegació aèria instrumental

Descobrí el monofosfat cíclic d’adenosina AMPc i demostrà el seu paper en el mecanisme d’acció química de les hormones teoria del segon missatger l’hormona primer missatger activa el sistema d’adenilciclasa de la superfície cellular això determina la producció d’AMPc a l’interior, el qual segon missatger activa l’enzim responsable de l’efecte final Rebé el premi Nobel de medicina el 1971