Resultats de la cerca

Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra

És formada per agregats arrodonits de 3 o 4 mm de diàmetre, té una densitat entre 0,4 i 0,8 i es forma per successives fusions i recristallitzacions en zones on s’acumulen importants gruixàries de neu

També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat

També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació

De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades

Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar

L’esfera és proveïda de dos becs situats als extrems del diàmetre perpendicular a l’eix de rotació en direccions tangencials oposades El vapor, en sortir a pressió pels becs, fa girar l’esfera pel principi d’acció i reacció

Establí la fórmula, no sempre correcta, de molts composts químics i fou el primer a calcular 1865 el diàmetre de la molècula d’aire i el nombre de molècules, per unitat de volum, de qualsevol gas, nombre dit de Loschmidt

És el cràter meteorític més gran de la superfície de la Terra, amb un diàmetre de més de 1 200 m i una profunditat que arriba als 180 m Descobert el 1891, hom creu que té uns 24 000 anys

El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…