Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Sant Salvador de Castellfollit (Castellfollit de la Roca)
Art romànic
Al capdamunt de la cinglera de roca basàltica on és situada la vila de Castellfollit de la Roca, hi ha la primitiva església parroquial, la qual havia estat dedicada en temps antics a sant Julià i posteriorment a sant Salvador Poques són les notícies documentals de què disposem ara com ara a l’hora de confegir el perfil històric d’aquesta antiga parròquia Tanmateix, sabem, per un instrument datat l’any 1019, referit a la dotació i constitució de termes de la canònica de la seu de Girona, i expedit pel bisbe Pere de Carcassona entre altres dignitats eclesiàstiques, que el susdit bisbe de la…
Mike Cahill
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Georgetown 2001, fou productor, editor i muntador de la National Geographic Debutà en la direcció amb el documental Boxers and Ballerinas 2004, sobre el conflicte entre Cuba i els Estats Units, i els anys següents participà en alguns documentals destacats El 2011 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, Another Earth , premiat al Festival de Sundance El 2014 estrenà el film de ciència-ficció I Origins , premiat també a Sundance i amb el premi a la millor pellícula del Festival de Internacional de Cinema Fantàstic de…
Camps

Camps, Fonollosa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Alfred Marquerie i Mompín
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà al diari Informaciones de Madrid 1932, del qual fou sotsdirector Exercí la crítica teatral als diaris de Madrid ABC i Pueblo i s’integrà totalment en la cultura castellana Fundà el diari España de Tànger Fou crític teatral a Televisió Espanyola i dirigí molts documentals de No-Do Autor de poemes lírics Rosas líricas , 1923 Reloj , 1934, d’assaigs Sobre la vida y obra de don Carlos Arniches , 1942 Jardiel Poncela y su teatro , 1945 Alfonso Paso y su teatro , 1960, de novelles Cuatro pisos y la portería , 1940 Cuando cae el telón , 1950 i de diverses obres teatrals
Vicent Monsonís i Andreu
Cinematografia
Director de cinema, conegut amb el pseudònim de Monso.
Rebé el primer premi de realització en vídeo Estudiants del Nord de Califòrnia pel curtmetratge Search Enlightment 1985, del qual fou coautor del guió, director i actor principal Ha dirigit també els curtmetratges Els tres alpins 1992 i Un dia en la vida de Ulises Casebier 1993-1994 L’any 2002 estrenà el llargmetratge Dripping , el qual rebé una menció especial del jurat del Festival Internacional de Cine de Comèdia de Peníscola Ha estat guionista de diversos textos dramàtics, promocionals, documentals, infantils, concursos i entreteniments, i president de l’Associació Valenciana…
Junta Central Fallera
Folklore
Organisme que exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles.
Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a…
Leni Riefenstahl
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica alemanya.
De la interpretació passà a la direcció, on palesà un desmesurat interès per la natura Das Blaue Licht ‘La llum blava’, 1932 aquest interès l’acostà a la causa nazi, al servei de la qual filmà els documentals Triumph des Willens ‘El triomf de la voluntat’, 1935 i Olympia 1936, sobre els Jocs Olímpics de Berlín Després de la Segona Guerra Mundial féu reportatges fotogràfics a l’Àfrica Die Nuba von Kau , 1973 Mein Afrika , 1982, i publicà unes memòries 1987 A la dècada dels setanta es dedicà al reportatge submarí, i el 2002 presentà Impressionen unter Wasser ‘Impressions sota l’…
Escola Documental
Cinematografia
Grup de documentalistes britànics que entre el 1927 i el final de la Segona Guerra Mundial realitzaren una sèrie de produccions de característiques similars.
Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur…
Castell del Pla de Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita
Sant Pere del mas Escales (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina