Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
mestre del Rosselló
Pintura
Nom donat a un pintor del segle XV actiu al Rosselló, que feu el retaule de Sant Joan Baptista d’Évol (Conflent) abans del 1428.
Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm
Stefano Fiorentino
Pintura
Pintor italià, deixeble de Giotto.
Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid
Castell de Gra (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell A l’inici del segle XII, en un…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una…
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
Tristany
Masia
Masia del municipi de Pinós (Solsonès), al nord del poble d’Ardèvol.
Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany
Sant Esteve d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
El terme d’Alsamora apareix documentat per primera vegada el 1038 De la seva església parroquial sols ha arribat fins avui la notícia que ens aporta el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, en el qual consta el capellà d’ Alçamora amb la quantitat de dotze sous, dins del deganat de Tremp
Sant Climent de Vilaller
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilaller No se’n tenen referències documentals anteriors al 1300, si bé el seu titular, molt antic, fa pensar que podria tenir un origen romànic El lloc de Vilaller també és documentat tardanament, a partir de l’inici del segle XIV L’actual església és un edifici del segle XVIII
Pere Cubells
Música
Compositor català.
Cap al 1532 es troba documentat com a mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona A la Biblioteca de Catalunya manuscrit M 454 es conserven d’aquest autor un Benedicamus Domino i un magníficat a quatre veus Podria ser seva una missa de difunts de la qual s’han conservat alguns fragments
Giottino
Pintura
Pintor italià.
Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina