Resultats de la cerca

Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana

Sacerdot, des del 1919 fou professor del Saint Catherine College de Cambridge Estudià la literatura trobadoresca publicà The Troubadours 1912, Dramatic Theory in Spain 1925 i A History of Aragon and Catalonia 1933, traduïda al català 1934 per Enric Masaguer

Estengué els seus dominis al llarg de les fronteres de l’imperi dels guptes, els quals destronà El seu fou el darrer imperi budista a l’Índia Fou mecenes d’escriptors i erudits i conreà, ell mateix, el gènere dramàtic

Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947

A la primera època apareixien amb el pseudònim d' El Narrador Gentil El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intellectuals diversos

Mostrà preferència per la literatura anglesa dels ss XVI i XVII, a Characters of Shakespeare's Plays 1817 i On Dramatic Literature of the Age of Elizabeth 1820 Altres assaigs crítics remarcables són Table Talk 1821-22 i The Spirit of the Age 1825

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres

Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona