Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Tatzó d’Avall
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), al N de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó
.
Hi ha adjunta l’església romànica Sant Martí, de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes Al s XVII passà a dependre dels canonges d’Elna
Ponç Descatllar i de Móra
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia.
Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial
Sant Esteve del Pi (Vilallonga de la Salanca)
Art romànic
Aquesta església, avui completament desapareguda, ha donat nom a una partida del terme, prop del límit amb Torrelles i Clairà Sembla que la primera referència de l’església és de l’any 963, en una donació a Santa Eulàlia d’Elna de dues vinyes situades a Torrelles, al camí de Sant Esteve
Llauró
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la dreta de la riera del Mener.
L’església parroquial, romànica, és emmerletada en un dels costats al s XI era del monestir d’Arles passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro
Torre de Cavanac o mas de Jau (Estagell)
Art romànic
Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell L’alou de Cavanac villa Cavanaco , 901 era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna El 991 fou bescanviat, amb la seva església “alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est” , amb l’abat de Sant…
Sant Sebastià de Palau, abans Santa Maria (Palau del Vidre)
Art romànic
Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172…
Sant Martí de Cornellà de la Ribera
Art romànic
Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Bernat de Gurb
Història
Magnat del segle XI, fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022.
Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina