Aquest lloc és situat sobre la riba esquerra de l’Aglí, dins el terme d’Estagell. L’alou de Cavanac (villa Cavanaco, 901) era a la fi del segle IX una de les possessions de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït el 870, i de la seva esposa Arsenda. El 901 les van cedir, a violari, a llurs fills Ramon i Adelinda, esposa de Ponç (tronc del llinatge dels senyors de Vernet de Rosselló).
En una data indeterminada va passar a ser propietat de l’església d’Elna. El 991 fou bescanviat, amb la seva església (“alode in campo Cavannago ipsa ecclesia qui ibidem est”), amb l’abat de Sant Esteve, per altres alous d’aquest monestir a Sant Cebrià i als encontorns d’Elna.
L’abadia de Sant Esteve, esdevinguda al segle XI un simple priorat de Sant Martí del Canigó, passà amb aquest monestir sota l’autoritat de l’abadia de la Grassa, al domini del monestir cistercenc de Santa Maria de Clariana (o de Jau), al Conflent, els drets del qual sobre “el mas del pla de Cavanach” foren consolidats i reforçats, el 1338, pel rei Jaume III de Mallorca. El 1390, la granja del monestir de Jau, anomenada “lo mas de Cavanach”, fou arrendada per l’abat Ramon a Pere Pastor, d’Estagell. El 1417, ho fou a Francesc de Verniola, senyor de Calce.
El 1593, aquest domini —després de la ruïna del monestir de Jau, convertida en simple benefici eclesiàstic— era una propietat de Miquel Xaupí, pagès d’Estagell. El 1649, el seu net, Josep Xaupí, s’intitulava “senyor i baró de la jurisdicció útil i propietari de la baronia de Jau”, que era ja la denominació de l’antic Cavanac o granja de Jau.
Francesc Xaupí, hereu de Josep, doctor en medicina i burgès noble de Perpinyà a la fi del segle XVII, fou el pare de Josep Xaupí, doctor en Teologia de la universitat de París, encarregat per Lluís XIV, el 1705, de la comanda de l’abadia de Jau. Canonge d’Elna el 1716, ardiaca de Vallespir el 1724, degà de la facultat de Teologia de París el 1764, morí el 7 de desembre de 1778, a l’edat de noranta anys. Josep Xaupí fou l’erudit antagonista del no menys erudit Francesc de Fossà, en la famosa baralla dita dels Burgesos Nobles de Perpinyà, la qual durà del 1763 al 1789. (PP)
La torre de Cavanac, avui centre de les caves de vi Castell de Jau, és situada al mig d’unes construccions modernes. És una torre amb una planta lleugerament rectangular, acabada amb una teulada de quatre vessants. Per les seves característiques i les del seu aparell sembla una construcció dels darrers segles medievals. (JBM)