Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
economia del pensament
Filosofia
Principi segons el qual hom ha d’elegir, entre dos o més mètodes que arribin a iguals resultats, aquell que empri un menor nombre de mitjans conceptuals.
La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits
templàs
Indústria tèxtil
Regle de fusta extensible amb puntes en els extrems, que es claven en els voravius del teixit.
En el teler de mà, hom l’empra per a impedir la reducció d’amplària de la peça que es teixeix
biomaterial
Biologia
Material tolerable i inert per a l’organisme, destinat a ésser utilitzat com a implantació per a substituir un òrgan o un teixit orgànic danyat o emmalaltit.
Actualment hom empra una quarantena de biomaterials silicona, tefló, dacró, poliuretà, alumini, etc en implantacions òssies, articulars, cardíaques, vasculars, oftàlmiques, etc
maltol
Alimentació
Química
Substància fragant i de tast característic, extreta de l’escorça del làrix.
Es fon a 161-162°C i és soluble en aigua calenta Hom l’empra com a additiu alimentari reforçador del gust
ajustatge
Tecnologia
Conjunt d’operacions que fa l’ajustador.
Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines o, fins i tot, de màquines-eines que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o…
rebaixatge
Tecnologia
Operació mecànica a la qual són sotmesos els cuirs i les pells per tal d’igualar el gruix de les peces i en la qual hom obté també un efecte d’allisatge que consisteix a treure’n doladura per la cara de la carn.
El rebaixatge era efectuat antigament amb coltells i exigia molta destresa, però actualment hom empra màquines automàtiques de gran precisió i velocitat
espessidor
Química
Substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
Hom l’empra per a augmentar la viscositat de les pastes d’estampació tèxtil, en la fabricació de cosmètics, indústria farmacèutica, etc
Carl Ludwig Schleich
Metge alemany.
Professor a Berlín, introduí l’ús de l’anestèsia en medicina i hi emprà la cocaïna injectada subcutàniament Publicà Schmerzlose Operationen 1894
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la…
línia elèctrica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són…