Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà…
Àngel del Romero i Walsh

Angel del Romero i Walsh.
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’indústria El 1990…
L’èxit català en l’assimilació de la tecnologia ferroviària
El ferrocarril sorgí d’una síntesi de coneixements i de tècniques que caracteritzaren la primera revolució industrial La locomotora és una aplicació relativament sofisticada –pel sistema de transmissió de l’impuls energètic– de la màquina de vapor Aquest nou mitjà de transport va ser concebut per a circular a velocitats força elevades Per això, tant el material de les locomotores –autèntiques calderes ambulants– com les estructures bàsiques del material mòbil i els carrils exigien la utilització d’un material capaç de suportar grans fregaments Un condicionament que determinà que la seva…
magnetòfon
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons.
Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que…
Federació Catalana d’Escacs

Portada del número 148 de l’any 2011 del Butlletí d’Escacs, publicat per la Federació Catalana d’Escacs
Federació Catalana d’Escacs
Escacs
Organisme rector dels escacs a Catalunya.
Fou fundada el 1925 a Barcelona, on té la seva seu, per diferents entitats Club d’Escacs Barcelona, Club d’Escacs Ruy López, Club d’Escacs Comtal, Círcol Catòlic Badalona, Club d’Escacs Calella, Círcol Artístic, Escola d’Enginyers Industrials, Penya Gracienca, Club Esportiu Júpiter, Foment Martinenc, Club Esportiu Marina, Club Esportiu Niu Guerrer i Club Esportiu Poble Nou Aquell primer any de vida la federació catalana, presidida pel Dr Esteve Puig i Puig, representà l’Estat espanyol a la federació internacional S’encarrega de la promoció en l’àmbit esportiu, educatiu i…
Josep de Caralt i Sala
Josep de Caralt i Sala
© Fototeca.cat
Política
Polític i industrial.
Procedia de família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d’aquest producte Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Signà el manifest sobre les zones franques 1915 patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milità en el partit liberal El 1916 fou creat comte de Caralt Nomenat president del Foment del Treball Nacional el 1917, l’any següent substituí Joan Ventosa i Calvell en el ministeri de finances del govern García Prieto Es…
Juli Busquets i Bragulat
Militar
Política
Militar i polític.
Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la…
Eusebi Casanelles i Rahola
Museologia
Especialista en patrimoni industrial.
Enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona 1971, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB 1973 i féu un màster de gestió ambiental a la Universitat d’Indiana EUA 1979 Diplomat en museologia 1982, fou promotor del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya , del qual fou director des de la creació 1984 fins al 2013, i que estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya Fou també president de l'Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l'Obra Pública…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina