Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

Franciscà 1727, ensenyà filosofia i teologia a Mallorca i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica Escriví poesies en llatí, català i castellà i diverses obres religioses i pedagògiques, gairebé totes inèdites, entre les quals un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca

Ensenyà a Mitilene, Làmpsac i Atenes, on obrí, el 306 aC, una escola en un jardí Els seus deixebles el consideraren com un déu La seva doctrina epicureisme i la seva escola adquiriren, en morir ell, un caràcter religiós De la seva obra s’han conservat tres cartes a Heròdot, a Pítocles i a Meneceu i vuitanta aforismes, descoberts el 1822 en un manuscrit del Vaticà

Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de…

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759

De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930

Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791

Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits

Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia