Resultats de la cerca

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Fou creada per Antoni Zanini per a promocionar joves pilots Els guanyadors foren Xavier Juvanteny 1980, Pere Solans 1981 i Jaume Giralt 1982 Estava dividida en tres classes segons la cilindrada, fins a 800 cc, de 800 cc a 1100 cc i de 1100 cc a 1300 cc Eren rallis curts, de fins a 5 km, i els cotxes eren de sèrie

Se'n destaquen els walapai , els mohave , els havasupai , els cocopa , els diegueño i els cochimí Llevat d’algunes tribus, que eren nòmades i vivien de la caça, els iumes eren conreadors sedentaris, i en llur organització hi havia algunes traces d’ordenament matriarcal De llurs nombrosos dialectes, extingits, únicament els fronterers entre les dues Califòrnies són parlats encara per alguns supervivents

Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes

A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep

Els autògrafs dels escriptors literaris antics i medievals fins al s XII eren raríssims Generalment els autors antics dictaven llurs obres, que eren calligrafiades per copistes d’ofici L’autor es limitava a posar-hi de la seva mà uns mots de salutació, com en el cas d’algunes epístoles de sant Pau o el Bene Valete de les cartes papals primitives, ja des del s IV

Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció…

Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren…

El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers…