Resultats de la cerca
Es mostren 1511 resultats
sistema trifàsic

1, diagrama vectorial; 2, connexió en estrella; 3, connexió en triangle
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Sistema polifàsic
de tres fases (n=3).
Les tres tensions del sistema representades per R,S,T presenten per tant un desfasament entre elles de 2π/3 radiants o 120° És el sistema polifàsic més utilitzat i constitueix el tipus de corrent altern industrial universalment adaptat Generalment hom disposa de quatre conductors, les tres fases i el neutre que sovint és suprimit, i per a aconseguir-ho són emprats dos tipus de connexions en estrella i en triangle La tensió entre dues fases és anomenada composta , i l’existent entre una fase i el neutre, simple la relació entre ambdues és Les tensions normalitzades són de 127/…
cohesió social
Sociologia
Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…
Torre de Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Torre de defensa existent a mitjan segle XI, que oferia protecció a la població de Sant Jaume ses Oliveres —Sanctum Jacobum de Aqualata —, tot centrantne, precisament, els habitatges, a la vegada que afrontava per orient amb camps de conreu, sobretot vinyes, i era a prop dels camins que anaven cap a Igualada i cap al riu Anoia Pertanyia als senyors d’Òdena fins que Guillem Bernat d’Òdena en feu venda al monjo Enric, al maig del 1057, i a partir d’aleshores entrà a formar part dels béns del monestir de Santa Maria de Montserrat
Xarxet de Baikal
Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284
Sant Pere de Cogollers (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers
Capella de la Santíssima Trinitat (Vilassar de Dalt)
Art romànic
A tocar del castell de Vilassar, fora però dels seus murs, es conserva una capella refeta als segles XVI-XVII dedicada a la Santíssima Trinitat, que surt àmpliament documentada entre els anys 1592 i 1726 amb els titulars de la Santíssima Trinitat, sant Miquel i santa Anna Sembla que deu ser una reconstrucció d’una primitiva capella dedicada inicialment a sant Miquel que el 1532 consta com existent al castell de Vilassar i que deu tenir l’origen als segles XII o XIII, ja que era costum de tenir una capella dedicada a sant Miquel a la majoria dels castells
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…
John Ferrabosco
Música
Organista i compositor anglès, fill d’Alfonso Ferrabosco el Jove.
El 1662 fou nomenat organista de la catedral d’Ely, càrrec que exercí fins a la seva mort malgrat la ceguesa que li sobrevingué el 1677 La família Ferrabosco gaudia de protecció reial i ho prova el fet que John aconseguís el títol de doctor en música per la Cambridge University el 1671, per disposició expressa de Carles II Les obres vocals de John Ferrabosco, quasi totes arribades fragmentàriament, són religioses i es conserven, en manuscrits de l’època, a la mateixa catedral d’Ely El corpus encara existent consta de dotze anthems , alguns fragments de serveis litúrgics i també…
Mathilde Wesendonck
Música
Poetessa alemanya, nascuda Mathilde (Agnes) Luckemeyer.
El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina