Resultats de la cerca

Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Educada a la Universitat de Nebraska, exercí el periodisme i viatjà per Amèrica i Europa Narrà l’experiència de la immigració contemporània a les zones poc poblades del país Alexander's Bridge ‘El pont d’Alexandre’, 1912, O Pioneers 1913, etc, i més tard reconstruí la colonització de segles anteriors i reflectí en els seus escrits un apropament personal al catolicisme Death Comes for the Archbishop ' La mort s’adreça a l’arquebisbe’, 1927, Shadows on the Rock ‘Ombres sobre el penyal’, 1931

Procedent d’una família pobra, en les seves primeres novelles, com Klabavtermanden ‘El follet’, 1927, descriu la vida de mariners i colons, basant-se en la pròpia experiència En obres posteriors, com En flyktning krysser sitt spor ‘Un fugitiu creua les seves petjades’, 1933 i Det svunde er en drøm ‘El passat és un somni’, 1946 es decanta cap a una temàtica psicològica, centrada en l’anàlisi dels condicionants que determinen la conducta individual Destacà també com a crític i assagista

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Sacerdot 1898 i professor del seminari de Laval, bisbe de Bayeux i Lisieux 1928 i de Reims 1930, fou creat cardenal 1931 i arquebisbe de París 1940 Conscient de la descristianització de les masses obreres i camperoles, fundà la Mission de France 1941 i, a petició d’HGodin, la Mission de Paris 1943, de la qual nasqué l’experiència dels sacerdots obrers Foren cèlebres les seves cartes pastorals Essor ou déclin de l’Église 1947 i Le prêtre dans la cité 1949

A Catalunya fou dirigent de la Federació d’Organismes Sindicals de la Indústria Gastronòmica FOSIG i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya Arran de la guerra civil, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué el seu treball de cambrer, camp en el qual destacà i aportà la seva experiència Elaborà i publicà els seus coneixements en l’obra El libro de oro del barman Mèxic, 1945 i hi fundà, també, l’Asociación Nacional de Técnicos Gastronómicos 1947

Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…

En la communitas les distincions de jerarquia, edat i altres tipus de condició social establerts per l’ordre social habitual, resten transitòriament esborrades per l’igualitarisme, la cooperació i l’empatia El terme fou proposat per Victor Turner, juntament amb el de liminaritat present en els ritus de pas, al qual es troba estretament associat La communitas es dóna sovint en moments de canvi i crisi social, per bé que pot formar part de rituals consuetudinaris, com ara els pelegrinatges