Resultats de la cerca
Es mostren 6063 resultats
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-…
,
autorealització
Psicologia
Tendència natural que tenen les persones a desenvolupar de forma sana la seva personalitat.
De caràcter fenomenològic i dialèctic, el concepte fou proposat pel neuropsicòleg Kurt Goldstein 1878-1965 Contempla el fet vital com un estat de tensió entre dos pols la potència de l’organisme i les possibilitats i, a la vegada, les limitacions que l’entorn proposa a l’individu, per tal que pugui créixer físicament i psicològica A l’extrem del primer pol hi ha la teoria de l’autorealització d’AMaslow 1908-70, que manté la tesi de l’organisme com a motor del canvi, i en l’altre extrem hi ha el model logoterapèutic de VFrankl 1905-1997, que manté la tesi que els…
orsa

secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom…
reclam de xeremies

Reclam de xeremies
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla de tub cilíndric Consta de dos tubs de canya lligats amb un fil resistent -tant per l’extrem inferior com uns centímetres per sota del superior- a l’extrem superior dels quals hi ha acoblades dues llengüetes senzilles idioglotes una a cada tub Té quatre forats a cada tub, situats a la mateixa alçada tant en l’un com en l’altre Es toca tapant amb un sol dit els dos forats de les dues canyes que estan a la mateixa alçada, deixant-lo caure pla i en sentit transversal sobre l’instrument De so fort i…
grall
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de boix tornejada, amb 7+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i set per als altres dits, en l’altra, més 2 forats de sonoritat a l’extrem inferior, prop de l’obertura o boca, al qual s’insereix una llengüeta doble a l’extrem superior Els forats digitals són de diàmetre creixent d’agut a greu, és a dir, a mesura que s’acosten a la boca o obertura del tub Conegut també com a grall de pastor o grall de cornamusa, pot ser emprat…
Sant Martí de Sobremunt
Art romànic
Aquesta església es troba a l’extrem del torrent de l’antic terme del castell de Voltregà Inicialment ja fou església parroquial, categoria que conserva en l’actualitat L’església és documentada a partir de l’any 1094, però ja apareix amb el nom de Supramonte en una llista de parròquies del bisbat datable entre els anys 1025 i 1050 i segueix apareixent en totes les relacions següents L’edifici antic fou substituït l’any 1620 per un de nou i el 1760 sofrí ampliacions, mentre que l’any 1890 se li afegí la capella del Santíssim, que acabà de donar-li la fesomia actual, amb el…
serra d’Irta
Serra
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc del Baix Maestrat, dins el Sistema Ibèric.
Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a…
palejador
Oficis manuals
Barra llarga proveïda d’un disc en un extrem i que hom maneja per l’extrem oposat, emprada especialment en tintoreria per a remenar líquids.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina