Resultats de la cerca

Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caire pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935

Estudià amb Endre Rösler a Budapest, ciutat on començà la seva carrera El 1974 coincidí amb el director Wolfgang Sawallisch, el qual la introduí en el repertori straussià que l’ha fet famosa Interpreta també Mozart, Verdi, Puccini, Giordano i Beethoven El 2008 es retirà oficialment dels escenaris lírics interpretant el paper de Clitemnestra, de l’òpera Elektra , de Strauss, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on havia actuat en nombroses ocasions, que l’any següent li concedí la Medalla d’Or

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1966-69 procedent de l’Elx Formà part de la famosa davantera dels cinc delfins , junt amb Amas, Re, Rodilla i José María, i jugà 59 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-77, amb el qual disputà 347 partits i marcà 84 gols Guanyà una Lliga 1974, una Copa del Generalísimo 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Formà part de la selecció espanyola en 15 partits, i de la catalana en 4

Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates

Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures