Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Valença I de Pallars-Jussà
Història
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82), filla del comte Ramon VI.
El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast
Ariadna
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, filla de Minos, rei de Creta.
Utilitzant un fil com a guia, ajudà Teseu a sortir del Laberint després que aquest hagué mort el Minotaure Abandonada per Teseu a l’illa de Naxos, fou rescatada per Dionís, amb el qual es casà
Sança d’Aragó
Història
Filla natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
El 1478 es casà amb Ononto Gaetani, matrimoni dissolt pel papa Alexandre VI per tal de casar-la amb el seu fill Jofre de Borja, que rebé del papa el títol de príncep de Squilacce Sembla que Sança portà una vida llicenciosa i cortesana Escriví, en castellà i en forma de carta, una relació detallada i pintoresca de la cerimònia del casament del seu germà Alfons amb Lucrècia Borja
Hestia
Mitologia
Divinitat grega de la llar, filla de Cronos i de Rea.
Obtingué de Zeus la gràcia de restar eternament verge a l’Olimp Entre els romans, fou venerada amb el nom de Vesta
Juliana I dels Països Baixos

Juliana I dels Països Baixos
© RVD
Història
Política
Reina dels Països Baixos (1948-80).
Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu
baronia de Matagrifó
Història
Una de les dotze baronies del Principat d’Acaia a Morea, centrada al castell de Matagrifó, a l’Arcàdia, prop de l’actual de Dimitzana.
Guillem II d’Acaia la cedí a la seva filla Margarida de Villehardouin, i d’aquesta passà a la seva filla Isabel de Sabran, muller de l’infant Ferran de Mallorca
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
Guillemina I dels Països Baixos
Història
Reina dels Països Baixos (1890-1962).
Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana
Mafalda de Portugal
Història
Reina de Castella (1215-17).
Filla de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV Fou casada amb Enric I de Castella quan aquest era menor d’edat el matrimoni, no consumat, fou anullat per Innocenci III, i Mafalda es retirà al monestir portuguès d’Arouca
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina