Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
revisionisme
Política
Nom amb què hom designa les posicions que partint del marxisme n’expressen una revisió en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.
Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…
Jordi Maragall i Noble
Filosofia
Filòsof.
Fill de Joan Maragall Es llicencià en dret i filosofia a Barcelona 1928-32 Deixeble de Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Joaquim Mirabent, rebé la influència d’Ortega y Gasset, Zubiri i Francisco de Cossío Fou professor de l’Institut-Escola 1932-35 i de la Universitat Autònoma republicana fins el 1939 Després de la guerra es dedicà al món del comerç, fins el 1977 A partir de la dècada de 1950 collaborà a Convivium , El Ciervo , Destino i, posteriorment, a Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El País i d’altres Publicà Balanç de la Universitat Autònoma 1969 i El pensament filosòfic…
,
Apèndix Virgiliana
Recull de poemes transmès sota el nom de Virgili.
La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’,…
Institución Libre de Enseñanza
Pedagogia
Institució pedagògica privada fundada a Madrid el 1876 per iniciativa d’intel·lectuals i professors apartats de l’ensenyament oficial en ésser suspesa la llibertat de càtedra i influïts per la filosofia krausista.
Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’…
fe
Qualsevol concepció del món, preferentment de caire filosòfic, tot i que no reconegui cap dimensió religiosa.
Šělomó
Filosofia
Judaisme
Autor jueu de cognom desconegut i d’època incerta que escriví un comentari filosòfic a Averrois.
Algun manuscrit de la seva obra el fa resident a la Seu d’Urgell
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…
filosofia llatina
Filosofia
Filosofia escrita en llatí.
A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina