Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km 2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca Tremp, al NW amb les terres d’Espluga de Serra Tremp, al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt, al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà…

Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…

Se celebra en aquesta població cada mes de setembre des del 1981 en el marc de les Fires L’elecció de la filloxera com a element vertebrador de la festa remet a la plaga que al final del s XIX patiren Sant Sadurní i moltes altres poblacions vinícoles de Catalunya, i el paper que hi tingué el cava en la seva recuperació Els diversos personatges de la festa són els protagonistes d’aquella plaga la filloxera, una quarantena de filloxeretes que al llarg dels anys s’han anat afegint al seguici, els ceps, els gegantons dels Set Savis de Grècia –el grup de propietaris locals que encapçalà la lluita…

Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80 i, si bé es…

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…

Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a Primary…

La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de Benet XIII A…

Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…