Resultats de la cerca
Es mostren 5758 resultats
sotabosc
Geobotànica
Conjunt de plantes herbàcies i arbustives que formen els estrats inferiors del bosc.
escala social
Sociologia
Sèrie de persones o estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.
escuma
Escòries, impureses que es formen a la superfície d’un metall en fusió.
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la més perfecta…
mal·lèol
Anatomia animal
Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.
El mallèol intern és una eminència de la tíbia, i el mallèol extern , l’extrem inferior del peroné
terme
Matemàtiques
Cadascuna de les quantitats que formen una raó, proporció, progressió, sèrie, successió, etc.
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.
valor d’una expressió
Matemàtiques
Resultat obtingut una vegada efectuades les operacions que formen part de l’expressió.
Així, el valor de és 3 el valor de x 2 —2, quan x =3, és 7 el valor de sin 45° és el valor de ∫ 1 0 x dx és 1/2 En particular, el valor d’una funció en un punt x=a és fa
cordó
Indústria tèxtil
Cadascuna de les llistes estretes i de relleu que formen els teixits acanalats.
progressió
Música
Successió d’encadenaments (encadenament) que formen un gir harmònic amb sentit musical propi.
Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1