Resultats de la cerca
Es mostren 655 resultats
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques…
Suïssa 2009
Estat
Les dades del segon trimestre van revelar que també Suïssa s'afegia als països que entraven en una recessió de connotacions històriques En dades interanuals, la caiguda del 2,4% en el PIB era la pitjor des del 1976 les previsions d'atur eren del 3,9% i les exportacions queien un 5,4% Amb un superàvit de balança pública del 0,3% per al 2009, l'executiu sabia que disposava d'un cert marge de maniobra No obstant això, la primera actuació va ser l'aprovació d'un paquet d'estímul de 1000 milions de francs suïssos i una rebaixa del 0,25% en els tipus d'interès El Govern helvètic es va…
marca de Dania
Història
Línia fronterera entre els danesos i els francs creada al s VIII a la vora dreta del riu Eider.
El nom, d’origen llatí, evolucionà fins a donar el de Dinamarca
Agde
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau.
Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat carolingi d’…
guerra Francoprussiana

Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
germanisme
Lingüística i sociolingüística
Element de les llengües germàniques passat a un altre idioma.
Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts…
franc
Economia
Antiga unitat monetària principal de França, establerta formalment per la Convenció Nacional (1795) amb una equivalència de 5 g d’argent.
L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetallisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina 1865 La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions Des del 1928, any de la reforma monetària de Poincaré,…
Sant Sadurní de Tolosa (Barcelona)
Art romànic
Segons una antiga llegenda, l’església de Sant Sadurní de Tolosa havia estat erigida pels francs durant el setge de la ciutat de Barcelona, i poc després el rei Lluís el Piadós, en entrar a la ciutat, hauria fundat, junt amb l’esmentada capella, el monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles Tot i que això són llegendes, sembla segura l’existència d’una petita església dedicada a sant Sadurní que ha deixat poc rastre en la documentació medieval Al costat d’aquesta capella es devia erigir a mitjan segle X el monestir de Sant Pere de les Puelles Se’n fa ressò una escriptura de l’any 1076 que…
séquia de Rovella
Dret
La darrera, aigües avall, de les set séquies de la dreta del Túria, els síndics de les quals formen el Tribunal de les Aigües de València.
El primitiu assut era prop de la ciutat, tocant a l’actual passeig de la Petxina, però fou reiteradament perjudicat per les riuades darrerament se serveix de la cassola de Quart de Poblet Actualment a la ciutat només rega el Jardí Botànic i serveix per a l’escorxador municipal comença a regar les terres de Montolivet fins a Pinedo La urbanització ha fet que les 586 ha regades que hom calculava s’hagin reduït a menys de 300 ha Té dret a 14 files i rep els desguassos del Valladar i rega també francs i marjals veïns no incorporats a la comunitat A l’edat mitjana aquesta séquia fou el canal…
Felip Aner d’Esteve
Història
Membre de la junta de govern de la Vall d’Aran (1808) per a dirigir la guerra contra Napoleó.
Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina