Resultats de la cerca
Es mostren 987 resultats
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Ḥaḍramawt
Regió
Regió del sud de la península Aràbiga, constituïda per un àrid altiplà calcari d’uns 1.000 m d’altitud que domina la plana litoral del Iemen i que s’inclina suaument cap al desert d’Al-Rub‘ al-Ḫālī.
És seccionada per nombrosos uadis La població es concentra a la costa, i es dedica principalment a la pesca els nombrosos oasis existents a les valls són dedicats al conreu mill, fruita i a la cria de ramats ovelles i cabres La costa, sobretot a l’est, produeix encens i mirra
Faial
Illa
Illa del grup central de les Açores, separada de l’illa de Pico pel canal del seu nom.
La capital és Horta És d’origen volcànic, com la resta de l’arxipèlag, i presenta una forma quasi circular al centre hi ha el cim de Caldeira 1 021 m, que té un cràter de 2 km de diàmetre Produeix cereals, moniatos, vi i fruita S'hi destaca la pesca
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Escriptor.
Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
Juan van der Hamen y León
Pintura
Pintor castellà d’origen holandès.
Nodrit de l’arcaisme de JSánchez Cotán, influí els pintors de fruita i flors de la segona meitat del segle XVII Des del 1627 patentitzà la influència de Rubens Flora , 1628, Museo del Prado Posteriorment arribà a l’estructuració en plans a diferent nivell, contra l’horitzontalitat de les composicions del moment
Albenga
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada en una plana alluvial, el principal recurs econòmic és l’agricultura horta, fruita Al barri antic hi ha la catedral segle XIII amb pòrtic barroc, el palau comunal segle XIV, amb una torre de transició entre el romànic i el gòtic, i un baptisteri paleocristià segle V de planta octagonal amb mosaics
enriquiment
Alimentació
Incorporació als aliments de substàncies (vitamines, sals minerals, aminoàcids) que eleven el seu valor nutritiu.
Ha de respondre a necessitats concretes És fet en aliments bàsics farina amb vitamines del complex B, llet en pols amb vitamina D, sucs de fruita amb vitamina C, cereals i derivats amb lisina, margarina amb vitamines A i D, etc i en preparats dietètics i de règim No és permès d’emprar dosis terapèutiques
ananàs

Ananàs
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les bromeliàcies, de llargues fulles rígides, estretes i agudes, i de vores espinoses, disposades en roseta; la tija és curta, i les flors s’agrupen en inflorescències compactes que donen lloc a una infructescència comestible, la pinya tropical o d’Amèrica.
Pinya tropical, fruita de l’ananàs © Lluís Prats Del suc hom en fa vi, vinagre i diferents tipus d’alcohol Originària de l’Amèrica del Sud, és cultivada als països tropicals, sobretot a Hawaii, encara que en els últims anys el seu cultiu s’ha estès força Amèrica Central, Malàisia, Àfrica tropical, illes Canàries, etc
floridura

Pa florit
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina