Resultats de la cerca

És un agent nerviós tòxic d’efecte ràpid Inodor i incolor, actua reduint els nivells de colinesterasa, l’enzim que inhibeix els neurotransmissors després d’activar un múscul, una glàndula, etc Provoca ofegament, espasmes i descontrol en les funcions motores, i la mort sol produir-se per asfíxia Fou desenvolupat originàriament com a pesticida a Alemanya, vers el 1937, però no fou utilitzat com a arma química  durant la Segona Guerra Mundial Fou conegut sobretot pels atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō l’any 1994, que causaren 13…

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en…

L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es…

És anomenat síndrome adrenogenital el conjunt d’alteracions originades per una elaboració exagerada d’hormones masculines per part de l’escorça suprarenal, la qual cosa ocasiona una masculinització en l’organisme de les dones que en són afectades La síndrome adrenogenital és una conseqüència de la hiperplàsia suprarenal congènita, comentada anteriorment Tanmateix, però, també es pot presentar en qualsevol moment de la vida, tant per una hiperplàsia suprarenal de qualsevol origen com pel desenvolupament d’un tumor suprarenal capaç de secretar andrògens en quantitats anormals Les manifestacions…

És anomenada tiroïditis la inflamació de la tiroide, que pot ésser provocada per causes molt diverses i donar lloc a diverses manifestacions que evolucionen de manera molt diferent en cada tipus La tiroïditis infecciosa, poc freqüent, és causada pel desenvolupament de gèrmens a la tiroide Aquest trastorn origina una sobtada inflamació de la glàndula, acompanyada de febre i malestar general, se soluciona amb l’administració d’antibiòtics i estranyament comporta seqüeles La tiroïditis de De Quervain, possiblement causada per una infecció viral, presenta una evolució molt favorable…

Definició És anomenada hiperparatiroïdisme la producció exagerada i persistent d’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina un increment de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes i tipus L’augment de la secreció paratiroidal pot correspondre a diversos mecanismes causals, de manera que hom diferencia, bàsicament, entre hiperparatiroïdisme primari i hiperparatiroïdisme secundari L’ hiperparatiroïdisme primari és un trastorn molt poc freqüent, provocat per una anomalia en…

Aquesta secreció s’inicia els últims mesos de la gestació i augmenta durant els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la vinguda de la llet Té una composició intermèdia entre la llet i el sèrum sanguini Es caracteritza per una gran riquesa proteica sobretot lactoalbúmina i lactoglobulina, una escassa proporció de lactosa i una gran quantitat de sals minerals Conté els corpuscles de Donne , constituïts per leucòcits o cèllules epitelials carregades de greix, i és també ric en anticossos, els quals atorguen al nounat una immunitat passiva