Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida…
Sebastián de Benalcázar
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del regne de Quito i del sud del de Nova Granada.
Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de Popayán 1540…
Pau I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1796-1801).
Fill de Pere III i de Caterina II De primer educat per la tsarina Elisabet I, més tard ho fou per Nikita Panin, conseller de la seva mare aquesta, que aconseguí l’abdicació del tsar Caterina II de Rússia , ocupà el tron i allunyà Pau, que envià a la governació de Gačina, on aquest, casat en segones noces 1766 amb Guillemina de Darmstadt Natàlia, efectuà reformes de govern i reclutà el seu exèrcit Esdevingué tsar en morir Caterina i establí un ordre de successió dins la línia masculina de la dinastia Romanov 1797 Seguí una política oposada en tot a la de la seva mare així,…
Luis González Bravo

Luis Gonzalez Bravo
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista andalús.
Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…
Jaume Amat i Reyero
Economia
Dret
Jurista i economista.
Graduat en ciències empresarials per ESADE 1980 i en dret per la Universitat de Barcelona 1983, fins l’any 1984 treballà en l’empresa privada, i aquest any s’incorporà al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on exercí responsabilitats diverses 1984-95 i fou director general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia 1995-99 Posteriorment, a més d’exercir com a professor de comptabilitat analítica i sistemes de control de gestió i costos a l’Escola d’Alta Direcció i Administració 1987-94, ha estat director general de Serveis del Departament de…
Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Polític, advocat i assagista.
Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació…
,
Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca.
Funcionari reial, fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona De jove estigué a Sardenya al servei reial 1354, i prengué part en la guerra de Castella Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut 1363 Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona 1368 i 1370 i a les de Montsó 1388 Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya 1361 i fou castellà de Perpinyà Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts 1363 Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris 1370, des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador…
tupí-guaraní
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que inclou els diversos dialectes parlats pels tupís i guaranís i que s’estén, d’una manera discontínua, de l’Amazones a l’Uruguai i de l’Atlàntic als Andes.
Únicament el Paraguai constitueix una unitat lingüística gràcies a la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions El lingüista Lucien Adam parla d’un tupí antic o abañeênga , format per dos dialectes el meridional, o guaraní , i el septentrional, o tupí El guaraní donà lloc al guaraní modern o abañeeme , tal com és parlat al Paraguai el tupí donà lloc al tupí modern o ñeêngatu , anomenat pels portuguesos lingoa geral a causa de l’ús que en feren els missioners i colonitzadors com a llengua de relació, i, de fet, fou adoptada per tots els amerindis en contacte amb els…
Javier Arenas Bocanegra
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla 1983-87, fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003 accedí als…
Hilari Salvadó i Castell
Història
Polític.
Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina