Resultats de la cerca

Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970

Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens

El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot

Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang

Les seves propietats físiques són les d’un no-metall És soluble en sulfur de carboni i evaporant i refredant la solució és obtingut en forma de cristalls cúbics grocs, de densitat 2,03 que sublimen a 50°C i són també solubles en glicerol i en benzè És un reductor enèrgic La llum ultraviolada el transforma tot seguit en arsènic gris

Cristallitza en el sistema ortoròmbic Es presenta de color variable entre el gris i el blanc, opac i amb lluïssor metàllica Fou descobert a la mina La Gallega, a Ojén Màlaga, per un grup de geòlegs holandesos l’any 1971, i actualment tan sols es coneix a Màlaga i a Grenlàndia El seu nom ret homenatge al doctor JWesterveld, geòleg holandès

És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals

El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia

Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars

A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes