Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
mirambell
Branca d’un mirambell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.
Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per a fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda
malva reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, d’uns 2 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i de flors de color rosa.
Prové de Síria i és plantada en jardins
julivert de muntanya
julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
lleteresa vera
Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
pota de colom
Pota de colom
Zachi Evenor (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Química
Planta herbàcia perenne, híspida, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles lanceolades, de flors blaves aplegades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fa en llocs sorrencs i pedregosos del sud d’Europa De l’arrel és extret un colorant vermell, usat en perfumeria, enologia, histologia, etc
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…
cervina
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les plantaginàcies, acaule, pubescent, de fulles pinnatipartides disposades en roseta basal i d’espigues compactes.
Pròpia de sòls argilosos calcigats i de terrenys salabrosos
colinap
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, glauca, amb un gros tubercle carnós, del qual surten les fulles, que no formen capça.
Els tubercles, de carn groga o blanca, són utilitzats sobretot en l’alimentació del bestiar
dàctil
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, d’arrel fibrosa, d’una alçària de 40 a 150 cm, que fa panícules unilaterals.
Creix sobretot en els prats