Resultats de la cerca

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police…

És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande…

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace…

Nascut a Nova York, el 1984, per promoure la presència de la dona en l’art, el grup prengué aquest nom pel fet d’utilitzar elements provocadors en les seves denúncies El seu primer treball es proposà denunciar el desequilibri de gènere i racial dels artistes representats en galeries i museus Expandiren el seu activisme a Hollywood i a la indústria del cinema i de la cultura popular, i posaren al descobert els estereotips de gènere i la corrupció en el món de l’art Tingueren ressò a França i al Regne Unit, on sortiren grups afins Es caracteritzaren per una combinació única de text…

Era fill del també actor Jaume Rivelles i Magallon Castelló de la Plana, Plana Alta 1862 — el Cabanyal, València 1918 Com el seu pare, actuà en teatre castellà Formà part de la companyia de Rosario Pino i en casar-se amb l’actriu María Fernanda Ladrón de Guevara formà companyia pròpia El 1925 féu una tournée per l’Amèrica Llatina Separat de la muller amb la qual tingué una filla també actriu, Empar Rivelles i Ladrón de Guevara, ingressà al Teatro Lara de Madrid com a primer actor i director També féu pellícules, algunes rodades en castellà a Hollywood com La mujer X i Niebla ,…

Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938