Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
peltígera
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les peltigeràcies, de tal·lus gros i foliaci, estès sobre el substrat, però sense adherir-s’hi.
Presenten rizines i apotecis marginals Terrícoles i humícoles, creixen sobretot entre les molses
umbilicariàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tal·lus foliaci i umbilicat, ço és, unit al substrat per un sol punt.
Els gonidis són del gènere Trebouxia, i els apotecis no tenen marge tallí
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
hipoteci
Micologia
En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.
La part perifèrica forma la vora del disc o parateci
cora
Micologia
Gènere de líquens, del grup dels basidiolíquens, de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats, entapissats a la cara inferior per l’himeni, llis.
Viuen a les regions plujoses intertropicals
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
roccel·làcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les grafidals de tal·lus fruticulós i d’estructura radiada i amb gonidis dels gèneres Trentepholia Roccella principalment.
Consta d’unes 40 espècies, pròpies sobretot de regions càlides