Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
medi de cultiu
Biologia
Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics per tal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc
al·lantoïna
Bioquímica
Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula
que, en els mamífers altres que l’home i els primats, és el terme final del catabolisme de les purines.
Es troba en llur orina i també en nombrosos vegetals L’allantoïna racèmica forma cristalls que es fonen a 238°C, solubles en àlcalis, poc en aigua i menys encara en alcohol o èter Per hidròlisi dóna, en medi alcalí, àcid allantúric, i amb certs enzims, àcid allantoic Al laboratori és obtinguda oxidant l’àcid úric amb permanganat Ha estat utilitzada en medicina
César Agenjo Cecilia
Veterinària
Agronomia
Tècnic agrícola i veterinari.
Membre de l’Institut de Biologia Animal Servei de Parasitologia, exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya Fou director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya Publicà diverses obres tècniques Enciclopedia de la avicultura , Enciclopedia de la leche , Enciclopedia de la inspección veterinaria i Análisis de alimentos , etc i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments
Felip Benessat i Bayès
Científic.
Ingressà a l’orde dominicà, però fou exclaustrat el 1835 Estudià farmàcia Inventà nous procediments de taxidèrmia establí un laboratori químic a Vic i, juntament amb un enginyer, creà una fàbrica de gas a Sabadell, la quarta a la península Ibèrica Fou dels primers a obtenir una producció industrial de cloroform El 1863 ingressà al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot
Remigi Dargallo i Hernández
Disseny i arts gràfiques
Metge i dibuixant; establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius
Franz Weidenreich
Antropologia
Antropòleg alemany.
Professor d’antropologia a Heidelberg 1922, a Frankfurt 1928 i a Chicago 1934, dirigí el laboratori de recerques sobre el Terciari del Servei de Geologia de la Xina a Pequín 1935-41 i collaborà en l’American Museum of Natural History de Nova York 1941-48 És conegut per les seves publicacions sobre el pitecantrop, el sinantrop i el javantrop
Josep Pere López i Ros
Veterinària
Veterinari.
Destacà especialment en el camp de les malalties infeccioses i androzoonòsiques Fou veterinari del Laboratori Municipal i del Servei de Zoonosis transmissibles de l’ajuntament de Barcelona Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, publicà més de quaranta treballs sobre la seva especialitat i concretament sobre la ràbia, malaltia de la qual fou un especialista internacionalment considerat
Stephen Timoshenko
Enginyer mecànic ucraïnès naturalitzat nord-americà.
A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a…
estació espacial

Estació orbital Sal’ut 7, amb uns 100 m3 de volum acoblada a la nau de transport Sojuz T
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial de concepció modular, situat en òrbita permanent, destinat a l’experimentació en condicions de baixa gravetat i durant períodes prolongats.
Han estat estacions espacials operatives permanents les estacions orbitals soviètiques Sal’ut 1971-86, Mir 1986-2001 i les nord-americanes Skylab 1973-79, i del laboratori reutilitzable Spacelab fruit de la collaboració ESA-NASA 1983-97 El 1998 hom posà en òrbita l'Estació Espacial Internacional Els components del sistema modular són concebuts a fi d’ésser transportats mitjançant coets o llançadores espacials
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina