Resultats de la cerca

Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat es manifesta…

Aparegué vers el 1720, en crear-se un nou tipus d’interior, el petit saló reduït, intimista, al voltant d’una taula com a conseqüència d’aquesta nova disposició dels interiors aparegueren nombrosos mobles de complement, de petites dimensions, tots adornats amb delicats treballs de marqueteria o lacats Les formes d’aquest estil són les del rococó, però més simplificades la línia corba és lleugera i sense ornaments pesants Totes les decoracions, sia de mobles, de tapisseries, etc, tenen motius naturalistes, generalment vegetals, o chinoiseries Amb la creació d’importants manufactures de…

Cronològicament coincideix amb el classicisme francès , del qual és l’art decoratiu dels interiors Fou un estil essencialment d’aparat, creat per glorificar la figura reial mancava de naturalisme i es caracteritzava per la sumptuositat, sense pensar en el confort ni la comoditat Aquest estil fou una adaptació d’estils clàssics influïts pel Renaixement italià i adaptats per la dictadura de l’Académie i de ChLe Brun Les manufactures de Gobelins i Beauvais produïren un gran efectiu de peces per a les residències reials, totes de grans proporcions i excés decoratiu, especialment els mobles d’…

Fill primogènit de Lluís XIV i de Maria Teresa d'Àustria , tingué per preceptor  Jacques Bossuet El 1680 es casà amb Maria Anna de Baviera, de la qual tingué tres fills Lluís Versalles 1682-1712, pare de Lluís XV Felip , duc d’Anjou i després rei d’Espanya i Carles Versalles 1686-1714

Fou campió d’Espanya dels 400 m llisos 1936, i establí els rècords catalans de pentatló 1935, 800 m 1936 i 300 m 1937 Jugà a hoquei amb el Futbol Club Barcelona, i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 amb la selecció espanyola

Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic — com Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid 1943, Llibre de totes maneres de confits 1946,…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…

Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348

Vida Format com a enginyer tècnic agrícola, decidí canviar l’orientació dels seus estudis vers la música El 1973 obtingué el títol superior de guitarra al Conservatori de Música de Barcelona i el mateix any entrà com a professor d’aquest instrument al mateix centre Estudià llaüt i baix continu amb H Smith a la Schola Cantorum Basiliensis el 1983 i es doctorà en musicologia a la Universitat de Stanford Califòrnia el 1991 Amplià els seus coneixements de composició amb C Halffter, J Soler i JM Mestres Quadreny, de qui és un admirador i sobre el qual ha escrit el llibre La música contemporánea a…

Fou membre del Centre Atlètic Laietània, on coincidí amb l’entrenador Tomàs Barris El 1965 assolí els títols de campió de Catalunya absolut i júnior de 200 m i 400 m i els d’Espanya de l’OJE d’aquestes dues proves i també el júnior estatal de 200 m Competí en un torneig internacional de la seva categoria disputat a París El cros d’Arenys atorga cada any el trofeu memorial Lluís Garcia Baena “Titín” al guanyador i la guanyadora de la prova Obert