Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
historiografia del Barroc
Historiografia catalana
El barroc, concepte interpretatiu sorgit a Alemanya al segle XIX per designar un estil en les arts visuals, s’ha convertit en una denominació que caracteritza tot un clima cultural i una època: fonamentalment el segle XVII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest clima cultural, que es manifestà també en la historiografia, donà resposta a diverses claus interpretatives Pel que fa a la mentalitat de fons, per als homes i dones de l’època, el món era el teatre de les limitacions i contradiccions humanes, governat pels designis de la Providència Aquest substrat feu que prevalgués un enfocament religiós i moral de la història, en què es combinaren el catolicisme militant i reafirmat per les pautes del concili de Trento 1545-63, i el llegat ètic clàssic principalment de l’estoïcisme En aquest segle on hi hagué unes…
Demografia 2017
Demografia
Les dinàmiques demogràfiques catalana i, sobretot, espanyola es van mantenir assentades en una situació marcada per una certa inèrcia, gràcies, sobretot, a la pròpia estructura per sexe i edat de la població, i perquè els moviments migratoris –més imprevisibles, ja que no depenen pròpiament de la dinàmica demogràfica endògena sinó de factors externs, i principalment de caràcter econòmic– han perdut gran part del protagonisme que havien tingut durant la primera dècada del segle XXI En efecte, l’evolució del darrer any, tant en volum com en estructura per edats de la població catalana, va ser…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…
Sant Aniol de Finestres

Petit nucli de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb la Selva i el Gironès.
Situació i presentació Termeneja amb els municipis de Santa Pau N, Mieres NE, Sant Martí de Llémena del Gironès, a l’E, Amer de la Selva, al S i a l’W, les Planes d’Hostoles W i Sant Feliu de Pallerols NW S’estén a l’alta vall de la riera de Llémena, accidentada a septentrió pels cims més alts de la serra de Finestres, el puig de Finestres 920 m, el turó del Faig Rodó 1018 m i Puigsallança 1027 m A ponent trobem la serra de les Medes, on hi ha el volcà de Puig Rodó 840 m, que separa la vall de Llémena de la vall d’Hostoles Al NW, el serrat de Sant Jordi, on hi ha el volcà i el coll de…
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les…
Sant Andreu de Montboló
Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…
compromís de Casp

El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…
Enric Morera i Viura
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina