Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
egagròpila
Ornitologia
Regurgitació estomacal que eliminen determinats ocells carnívors, com els estrigiformes.
És formada per masses esferoidals d’ossos, pèls, dents, plomes, exoesquelets i altres substàncies no digeribles de llurs víctimes
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
navío de permiso
Història
Nau amb mercaderies que, pel tractat d’Utrecht (1713), la Gran Bretanya enviava a Amèrica, amb autorització de la corona castellana.
Aquestes mercaderies eren desembarcades, una vegada l’any, a diverses ciutats de l’Amèrica Llatina, en ocasió de llurs fires
marcionita
Cristianisme
Membre de l’església fundada per Marció (segle II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia.
Els marcionites persistien encara al segle V, però acabaren essent absorbits pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques
nectocalze
Zoologia
Cadascun dels òrgans de flotació de les colònies de sifonòfors que acompanyen el pneumatòfor quan aquest és poc desenvolupat.
Es tracta d’individus medusoides sense boca ni tentacles Llurs contraccions rítmiques serveixen també per a la locomoció de la colònia
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
efusió
Física
Química
Procés pel qual els gasos sotmesos a pressió passen a través de forats petits.
La llei que expressa les velocitats d’efusió de dos gasos en funció de llurs densitats és V 1 /V 2 =
baronia de Calatafimi
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392, amb la baronia d’Àlcamo, a Jaume de Prades.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents
sabel·lària
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabel·làrids, amb el cos dividit en tres regions, amb brànquies cirriformes nombroses, i amb un gran nombre de segments, sense plomall branquial terminal i amb opercle format per dos grossos peduncles.
Llurs dimensions oscillen entre 2040 mm de llargada i 2-4 mm de diàmetre Constitueixen tubs arenacis, sovint reunits en nombrosos grups
higroscopi
Meteorologia
Física
Aparell que posa de manifest, amb poca precisió, les variacions d’humitat de l’aire.
Es basa en la propietat que tenen certs materials de variar alguna de llurs característiques color, longitud, etc quan varia la humitat