Resultats de la cerca

Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456

La pintura, instrument i mirall de la història Sant Francesc lliurant la regla als franciscans i les clarisses, part d’un retaule de l’església napolitana de San Lorenzo Maggiore, pintat per Colantonio després del 1450 Els escuts reials de Catalunya i Aragó i de Sicília de les rajoles indiquen que Alfons el Magnànim en fou el comitent Museo Nazionale di Capodimonte, Nàpols – MVelo El 28 de juny de 1458 Nàpols, la ciutat que derrocà els seus murs per rebre triomfalment el carro tirat per quatre cavalls blancs d’aquell Alfons d’Aragó que l’havia conquistat, plora El rei ha mort al castell de l’…

Situada al marge meridional de la conca de Sulmona, a la dreta del Gizio, és centre comercial i industrial teixits, ceràmica, licors, serradores Antiga ciutat romana Sulmo , depengué dels ducs de Spoleto segle IX i fou molt florent sota els Hohenstaufen i els Anjou segle XIII Conquerida per Alfons IV el Magnànim ~1440, Carles V la donà com a principat de Sulmona 1525 a Charles de Lannoy, títol que amb l’extinció de la família passà als Borghese 1607 Bisbat catòlic Catedral del segle XIII, d’interior barroc i cripta romànica de tres naus L’Ospedale Civico és un bell exemplar d’edifici…

Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la…

Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…

Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana

Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies provençales inédites du…